Alcover, el municipi que ara fa tres mesos obria les portes del museu interactiu dedicat a la modernitat de la burgesia catalana recuperant una casa senyorívola del segle XVII, busca ara aliats per gestionar el futur convent de les arts.

El projecte, quantificat en prop de 7 milions d'euros i estructurat en quatre fases, té molt avançada la primera part de l'operació que va impulsar el govern municipal per poder salvar d'una ruïna imminent el convent de Santa Anna, una residència franciscana edificada durant el segle XVII. De moment, ha aconseguit el suport financer del govern estatal. “Un any més i ja hauríem fet tard”, explicitava Anton Ferré, alcalde d'Alcover, referint-se al delicat estat de l'estructura amb què s'han trobat els arquitectes que treballen en la reconstrucció de l'edifici. Per poder rescatar de l'oblit aquest element patrimonial, el consistori alcoverenc va haver de trobar sense dilacions una proposta solvent, perquè cada episodi de pluges o de vent feia empitjorar més i més l'estructura. El primer pas, imprescindible per poder obtenir garanties financeres, va ser iniciar els tràmits de l'expedient que permetrà declarar l'edifici bé d'interès nacional. El document es troba en una fase definitiva, i ha facilitat que el projecte de rehabilitació hagi pogut rebre l'1 per cent cultural del Ministeri de Foment. D'aquesta manera, el projecte té finançat un 75 per cent del cost de la primera fase. El percentatge restant va ser sol·licitat al govern que, de moment, no s'ha pronunciat.

Constècnia 3 SL, l'empresa adjudicatària de la primera fase de l'operació, haurà de tenir acabat aquest tram del projecte la primavera vinent, i segons l'equip 3 Arquitectes (Joan Figuerola, Joan Gavaldà i i Jordi Romera), el procés marxa a un bon ritme, ja que els constructors no han trobat imprevistos en la intervenció. “Si haguéssim esperat gaire més temps no hauríem pogut reconstruir el volum de l'edifici”, assegura l'arquitecte, Joan Figuerola, satisfet pel resultat de les obres, que han permès conservar la traça de la coberta i els forjats, i també una palmera centenària que s'aixeca al centre del claustre del convent. En les prospeccions arqueològiques, prèvies a l'obra, els tècnics van localitzar restes del convent més primerenc amb un claustre més petit que l'actual i lleugerament desplaçat que, de moment, no ha de formar part del pla de reconstrucció. El convent de les arts, que té 2.248 metres quadrats, recuperarà per als nous ocupants l'esperit genuí amb què va ser creat fa segles.