Luis Buñuel deia que era ateu gràcies a Déu. Alguna cosa semblant li deu passar al pintor Perico Pastor perquè es declara “ateu absolut” i en canvi parla amb gran entusiasme sobre els textos bíblics. La fal·lera li va entrar quan va haver de llegir-se atentament el gran llibre sagrat, arran d'un encàrrec de la Gran enciclopèdia catalana d'il·lustrar la versió en imatges de la Bíblia Catalana Interconfessional.
En sis mesos, el pintor de la Seu d'Urgell va viure una mena de febre bíblica, llegint per ordre rigorós els textos, i dibuixant, llegint i dibuixant. El resultat van ser 1.500 dibuixos, en color i en blanc i negre, mil dels quals formen part del volum, publicat el 2007. Ara el pintor ha aplegat 300 d'aquests papers en una exposició a l'Entresòl de la Pedrera, organitzada per l'obra social de Catalunya Caixa.
Hores després d'haver rebut l'encàrrec de la Gran enciclopèdia catalana, Pastor ja va pintar la foscor i la llum del principi del Gènesi. Aquí va ser l'inici de tot plegat, i mai millor dit, perquè per l'artista “en el Gènesi hi és tot”. “A partir d'aquí vaig començar a llegir tots els llibres per ordre. Alguns em van semblar divertits i sensuals, d'altres són duríssims i claustrofòbics. Com a literatura, la Bíblia em sembla un llibre fascinant, tant quan és un llibre costumista, un llibre místic o un llibre de deliris profètics”, afirma.
Així, per Perico Pastor cada llibre de la Bíblia té un estil i personalitat propis, raó per la qual les il·lustracions que corresponen a cada llibre són també diferents. En la seva particular visió de la Bíblia, l'artista s'atura en alguns episodis que li criden l'atenció. Un exemple és el sacrifici d'Isaac, representat per un dibuix de línies molt clares en blanc i negre, que és, segons Pastor, “el fonament de la Bíblia perquè és el primer cop que un Déu impedeix que un home sacrifiqui el seu fill, en una època en què els sacrificis humans eren un costum arrelat”.
Comèdies i sainets
Un altre dels grans moments de la Bíblia, en opinió del pintor, és la història del rei David, “una de les més humanes de tota la Bíblia, amb moments gloriosos com quan li fot la dona al seu general més fidel”. El pacient Job, que suporta mil i una desgràcies malgrat ser un home íntegre i fidel a Déu, és també un altre dels passatges preferits de Perico Pastor: “És una comèdia shakespeariana. En canvi, altres cops la Bíblia és un sainet”.
Altres llibres són “terribles i pesats”, com el Levític, el Nombres o el Deuteronomi. En el cas de l'Apocalipsi i del Cohèlet (o Eclesiastès), Perico Pastor opta per l'abstracció: “I això que no tinc massa reputació d'abstracte”, bromeja. En canvi, al Càntic dels Càntics Pastor s'esplaia a gust amb una sèrie de nus de fons ocre que evoquen la sensualitat del text.
D'altra banda, l'Antic i el Nou Testament tenen un tractament de color diferent. Mentre que en l'Antic, domina el contorn en negre del dibuix, al Nou el color és més clar, amb ocres i rosats, alguns d'ells aconseguits amb una tinta xina especial barrejada amb te que el pintor va comprar a París.
Perico Pastor. La Bíblia Il·luminada.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.