A totes les versions conegudes de La bella dorment del bosc, la princesa Aurora cau rendida al malefici de la bruixa fins que, passats cent anys, un príncep la desperta amb un petó. Ni els germans Grimm, ni Charles Perrault, alguns dels autors que han recreat el conte infantil, van donar més valor que no fos l'estrictament metafòric a aquests cent anys de letargia, dels quals d'altra banda la princesa es desvetlla del tot indemne, com si acabés de fer una reparadora migdiada. Als dramaturgs Josep Galindo i Pablo Ley, de la companyia Projecte Galilei, va interessar-los precisament aquest segle d'inconsciència, durant el qual poden ocórrer les més espantoses atrocitats, com s'ha encarregat de demostrar repetidament la història. L'espectacle de teatre i dansa La bella dorment del bosc, que van presentar al Mercat de les Flors el 2010, reformulava el clàssic fent emergir d'aquest centenari ensonyament tots els terrors del segle XX. Els quadres que es projectaven durant la funció per donar forma al malson eren obra de Pablo Ley Pardell, pare del dramaturg, i de Martin Ley Ussing, el seu germà, tots dos amb taller a Peratallada, i a partir de demà es podran veure a Les Bernardes de Salt en una exposició que s'ha ampliat amb pintures que recreen els quinze primers anys de vida de la bella dorment, abans de punxar-se amb l'agulla, com una metàfora de la belle époque. La resta recreen les dues guerres mundials, les dictadures, l'imaginari de l'estat del benestar, la cursa espacial i el menyspreu pel medi ambient.