En els últims anys de la seva vida el pintor Joan Ponç (1927-1984) va passar moltes hores a les sales d'espera de les consultes dels metges i ingressat en habitacions d'hospitals. Els seus problemes de salut eren greus: per salvar-li la vista, molt afectada per la diabetis, li van haver de fer 6.000 fotocoagulacions i se li va haver de fer un trasplantament de ronyó, que de ben poc li va servir per salvar-lo d'una mort prematura. En aquelles angoixants esperes, Ponç dibuixava. Va arribar a fer 422 obres de petit format sobre cartrons, que de ben segur retocava posteriorment al seu taller amb l'ajut d'una gran lupa, i efectuades en el període que va entre el 1975 i el 1980.
Aquests petits formats van quedar guardats en capses negres i d'aquí ve el títol de Capses secretes que dóna nom a l'exposició de 123 dels dibuixos, que ara es pot veure a la Sala Harmonia de l'Hospitalet de Llobregat. Després d'haver passat per la Reial Acadèmia d'Espanya a Roma, la mostra ha tornat a Catalunya i explora aquest “moment crític” de la vida de Ponç, que correspon a la seva obra més tardana, segons explica la comissària de l'exposició, Sílvia Muñoz d'Imbert. “Ponç no és un artista que hagi tingut etapes clares, malgrat el seu pas per Dau al Set. No és un pintor lineal, sinó circular, sempre dóna voltes als mateixos temes”, afirma Muñoz.
Gran virtuosisme
En aquests dibuixos amb aquarel·la i tinta xina i fets amb gran virtuosisme i detallisme, Ponç projecta els seus monstres particulars, en un intens combat entre la vida i la mort, la violència, el sexe i la poesia. “És una compilació de tot el seu univers”, diu Sílvia Muñoz. Efectivament, apareixen totes les obsessions de l'artista, amb personatges que van des d'un home barbut amb barret de copa (segurament un àlter ego de l'artista) fins a animals terrorífics i deformats “a la manera d'un bestiari medieval”, passant per éssers gairebé mecànics, mig robots mig androides alienígenes.
Ponç va dividir aquest compendi de petits formats en nou suites, amb uns títols que defineixen molt bé el que s'hi pot trobar representat: Minigeperuts, Celestial, Estranya, Degollats, Èxtasi, Espurnes, Irregulars, Degenerats i Cap-espelmes. En certa manera, cadascuna d'aquestes sèries plasma “estats d'ànim diferents de l'artista”, depenent de com se sentia en cada moment respecte a les seves malalties. “Les sèries Celestial i Espurnes tenen un to més optimista que les altres sèries”, remarca Sílvia Muñoz.
Aquest no és el primer cop que les Capses secretes protagonitzen una exposició. Ponç ja va mostrar aquest compendi just al final de la seva vida: el 1983 a Granollers i a principi del 1984 a la Sala Montcada de La Caixa, a Barcelona. Mentre estava oberta la mostra barcelonina, Ponç va morir.
L'exposició i el seu llibre catàleg van acompanyats de textos que el mateix artista va demanar a escriptors com ara Fernando Arrabal, Luis Goytisolo o Jean-Clarence Lambert.
Organitzada pel Programa d'Arts Visuals de l'Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona amb la col·laboració de l'Associació Joan Ponç, l'exposició continuarà un recorregut per diverses sales de Catalunya fins a finals del 2012.
Joan Ponç. ‘Capses secretes'.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.