Bona part dels materials provinents de les excavacions arqueològiques de les Terres de l'Ebre es troben escampats per tot el país. “N'hi ha en universitats i fins i tot en cases particulars”, diu Alex Farnós, director del Museu del Montsià. Una situació anòmala motivada pel fet que a les Terres de l'Ebre durant anys només hi ha hagut un museu que reunís les condicions necessàries per custodiar el patrimoni arqueològic: el del Montsià, que només tenia competències per guardar el material provinent de la comarca del Montsià. Aquesta situació ara s'està reconduint a través del Servei d'Atenció de Museus (SAM) de les Terres de l'Ebre, un servei vinculat al Museu del Montsià i que es va constituir a finals del 2009. Durant el primer any de funcionament el SAM s'ha dedicat, entre altres funcions, a recuperar els materials arqueològics escampats arreu del país, prioritzant, això sí, les excavacions fetes els últims deu anys per la URV. “Hi ha pendents d'ingressar materials des de la dècada dels anys vuitanta, però crec que en cinc anys ens posarem al dia”, afegeix Farnós. Des de la creació del SAM tots els materials arqueològics provinents de les excavacions de les Terres de l'Ebre –excepte els de la ciutat de Tortosa– s'han de dipositar al Museu del Montsià. Durant el primer any, s'han recuperat materials de 34 jaciments (14 del Baix Ebre, 4 del Montsià, 11 de la Ribera d'Ebre i 5 de la Terra Alta), que ocupen 23 metres cúbics. Entre aquests hi ha les restes del jaciment romà Mas del Catxorro de Benifallet; l'ibèric de l'Assut, a Tivenys; les excavacions al castell de Miravet, i la ceràmica ritual provinent del jaciment protohistòric del turó del Calvari de Vilalba dels Arcs.

Una vegada al Museu, aquests materials s'inventarien i es restauren si és necessari.