El punt de partida de Blog d'Elena Trapé és un cas real. Un grup d'adolescents nord-americanes van decidir alliberar-se sexualment i quedar embarassades conjuntament. Aquest pretext serveix a la cineasta per crear un retrat sobre les adolescents, sobre el seu despertar sexual i les seves angoixes particulars. La paradoxa és que el cas real que utilitza com a pretext és el que menys funciona. Allò que havia d'assegurar la comercialitat de la pel·lícula l'acaba portant cap a l'exageració. En canvi, quan Blog funciona és quan sap prescindir del pretext, quan es queda enterament en el terreny d'allò més íntim. Els petits moments de monotonia, de soledat, de tedi i d'ensopiment adolescent diuen molt més que els instants d'acció, que les escenes de seducció a la discoteca o que les lliçons particulars d'educació sexual davant d'una pel·lícula pornogràfica. En canvi, és convencional quan busca l'excepcionalitat per garantir el destí de la ficció.

Quan Blog commou és perquè hi ha una mirada justa. Trapé observa des de la seva joventut un seguit de noies de quinze anys amb el desig d'entendre les seves frustracions, els seus somnis humits i els seus deliris immadurs. No hi ha cap desig moralista, ni vol convertir la seva obra en una acusació sobre els vicis d'unes adolescents prematures, sinó tot al contrari. Blog constata que malgrat els progressos socials, la manca d'educació sexual continua essent un problema. Trapé té l'encert de voler filmar l'adolescència amb els seus instruments, utilitzant mòbils, càmeres web des de les quals es confessen i converses al xat. Un treball que funciona estèticament, tot i que sovint no hi ha rigor en els punts de vista. El treball amb els recursos audiovisuals queda frenat amb la utilització del llenguatge. Les noies debutants d'origen català parlen castellà, el català no hi és present en cap moment. Això frena l'espontaneïtat i fa que Blog vulgui ser un relat realista sense identitat ni geografia. La Barcelona monolingüe no existeix i frena la força que podria tenir la història amb una utilització acurada del llenguatge.