El 1906 Eugeni d'Ors va definir Ismael Smith com el primer artista noucentista, però avui en dia, després d'haver passat pel filtre del temps, l'etiqueta de noucentista sembla que no li correspon gaire. Ismael Smith (Barcelona, 1886 - Nova York, 1972) no va seguir el nou classicisme dels noucentistes més ortodoxos, ni va ser precisament un home d'ordre. Gran escultor i també gran dibuixant, l'art de Smith és tan heterodox i, de vegades, tan decadent i iconoclasta que admet poques etiquetes.

Home de vida turmentada (va morir en un hospital psiquiàtric de Nova York, on estava ingressat per esquizofrènia), la seva obra és poc coneguda i només en els últims anys s'ha recuperat parcialment en mostres a la sala Artur Ramon, però sobretot a l'espai monogràfic que li dedica permanentment el Museu d'Art de Cerdanyola, ciutat on Smith va estar vinculat.

Precisament en aquest museu de la ciutat vallesana és on ara s'exposa una selecció dels dibuixos que Smith va fer a París entre el 1910 i el 1914. Aquest Quadern de París va ser adquirit l'any 2001 per la Fundació Mapfre i ja s'ha vist en sengles mostres a Madrid i Saragossa. Mapfre va comprar aquest conjunt a Enrique García-Herraiz, marmessor de l'artista que va rebre molta obra del germà de l'artista Paco Smith.

L'exposició posa de manifest l'heterodòxia d'Ismael Smith a l'hora de retratar els aspectes més sofisticats de la capital francesa. El comissari de la mostra, Josep Casamartina, remarca especialment que en aquests dibuixos “Smith integra el món dels dandis amb el disseny de moda”. A París l'artista continuava enviant il·lustracions per a revistes, però sobretot va treballar per a cases de moda. Hi ha una gran sofisticació en aquests figurins, tant en els masculins com en els femenins. En ells Smith no amaga el seu gust per l'ambigüitat sexual. L'artista, de vegades amb un marcat estil expressionista, tampoc no es talla a l'hora de retratar alguns ambients dels prostíbuls i del transvestisme parisenc. “És una obra anticlàssica, de desordre, molt eròtica, expressionista i volgudament grotesca”, assegura Casamartina. En un altre grup de sis retrats l'artista flirteja amb el cubisme.

L'exposició es complementa amb el fons permanent de Smith del museu, amb escultures, gravats i dibuixos. Precisament 35 dels gravats de Smith del museu es mostraran en diverses poblacions dins del cicle d'exposicions de la Diputació de Barcelona.