Nicolau Solà, exmembre de Terra Lliure, ha tingut ja diverses identitats. Ara és Pierre Giraud i treballa a Tunis per a Al-Fajr, la marca tunisiana d'Al-Qaida. Es camufla sota el paraigua d'una agència de viatges i s'encarrega de dur els turistes per l'Star Wars Tour, que repassa els escenaris que va utilitzar George Lucas en la pel·lícula La guerra de les galàxies. La seva, però, és una altra guerra. Prepara un atemptat i planeja després tornar a França amb la seva xicota.
És el plantejament de Faust, el terrorista, nova novel·la de Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959), publicada per Proa. El relat arrenca a Tunis i transcorre durant els set dies previs a l'atemptat. Per una banda, acció a dojo, persecucions, morts, sexe, violència, agents de la CIA, etc. De l'altra, la mirada interior del protagonista, que revisa la trajectòria que l'ha dut fins aquí. “No és cap assaig psicològic, però m'interessa tractar la prima frontera que hi ha entre el bé i el mal”, explica l'autor, que ja ha abordat aquest tema en obres com Apocalipsi blanc (premi Josep Pla, 1999).
Sota el mite de ‘Faust'
El protagonista assumeix que la seva condició de ser una “persona sense escrúpols” és innata: el destí, els gens... De petit, a l'escola, ja era dolent. I l'herència ve del seu avi, que era anarquista. La reflexió sobre el bé i el mal se sustenta sobre el Faust de Goethe. L'avi anarquista va conèixer Ramon Mercader –que el 1940 va matar Trotski, clavant-li un piolet al cap–. Mercader li va regalar a l'avi un exemplar d'aquesta obra, que li havia dedicat el mateix Trotski, i el llibre acompanya el protagonista allà on va. En la novel·la, Puigpelat aplica el mite de Faust –d'aquí el títol–, però a l'inrevés. “M'agrada tractar temes literaris i fer-li la volta: aquí hi ha un senyor dolent que ven la seva ànima a un àngel”, comenta.
Garzón, lector
Tot i que no és el tema principal de la novel·la, la trama de ficció rescata el període final de Terra Lliure i la intervenció de persones reals com ara Josep-Lluís Carod-Rovira i Baltasar Garzón. “És curiós, una anomalia en la literatura catalana, que ningú hagi escrit sobre Terra Lliure”, opina l'autor, que considera que va ser una “organització molt estranya, de terrorisme light, perquè posaven bombes però no volien matar ningú”. L'aparició a Tunis d'una antiga col·lega, Julie, desperta en el protagonista vells records, en què es barreja l'acció armada a Catalunya, l'atracció sexual vers ella i l'ombra de la mort d'un company.
Puigpelat explica que no s'ha volgut deixar condicionar per l'actualitat. Va escollir Tunísia com a localització perquè ho coneixia. “Fins fa poc era un país molt estable, i m'interessava el joc de tenir frontera al desert amb Algèria i Líbia”.
Com a anècdota, l'escriptor explica que Garzón va tenir l'ocasió de llegir la novel·la quan aquesta encara no estava publicada. Francesc Puigpelat és director del diari digital Catalunya Oberta, i treballa al costat del despatx de Lluís Prenafeta. En l'operació del cas Pretòria, la policia es va endur l'ordinador on hi guardava una còpia del text!
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.