El paisatge entès com a lligam amb una terra que canvia, que tan sols queda fixat en una tela generosa amb allò que mostra. Pintures que recorden espais que ja no hi són però que hi van ser. Tan reals com els d'ara. I segur que igual d'efímers. Joan Vila-Puig (Sant Quirze del Vallès, 1890 - Bellaterra, 1963) va arribar a Caldes d'Estrac seguint l'estela de l'enamorada i posterior esposa, Maria Codina, que hi feia estada perquè la família no li permetia el prometatge amb un artista. Aquelles anades i vingudes amb tren, a principi dels anys vint, li fan descobrir els carrers costeruts, les cases pintades de blanc, els pins i les alzines arrapades als marges, les barques varades a la platja i els horts curulls de fruits. És en aquest paisatge ideal, que no idealitzat, on Vila-Puig perfecciona la tècnica de l'oli i dibuixa indrets, carrers, jardins, masos i l'església.

Presències i Desaparicions, que ocupa dues plantes a la Fundació Palau, destina la primera a fer un tastet de l'obra de l'artista, amb paisatges de la seva trajectòria vital. La segona planta correspon a Caldes. Una relació començada el 1920 i que culminarà amb el trasllat de Vila-Puig per establir-s'hi, entre el 1934 i el 1936.