Considerat un dels guitarristes més importants del blues modern, l'irlandès Gary Moore va morir ahir als 58 anys d'edat a Màlaga, mentre dormia en un hotel. Moore havia format part de la banda de rock dur Thin Lizzy abans d'emprendre la seva carrera com a solista, amb la qual va evolucionar cap al blues i va contribuir a popularitzar aquest estil de música.

Nascut a Belfast el 1952, Moore es va incorporar als 16 anys al grup Skid Row, que en diverses ocasions va ser teloner de Fleetwood Mac. El 1973 va substituir Eric Bell a la banda irlandesa Thin Lizzy, a la qual estaria vinculat de forma intermitent, mentre publicava també discos en solitari: el 1978, el seu tema “Parisienne walkways”, del disc Back on the streets, va arribar al top ten britànic. Durant la dècada dels vuitanta va flirtejar amb el rock melòdic i la música celta, però a After the war (1989) va tornar a les seves arrels hard, amb col·laboracions d'Izzy Osbourne.

Un important punt d'inflexió va ser el gran èxit de Still got the blues (1990); Moore va abraçar el blues de manera tardana però duradora. After hours (1992) va seguir la mateixa línia i va comptar amb la col·laboració de B.B. King i Albert Collins. Els posteriors treballs d'aquesta dècada van anar temptejant d'altres estils però no van aconseguir el mateix èxit. El 2001 va tornar al gènere amb Back to the blues i el 2007 va publicar el que alguns consideren la seva aportació a aquesta música, Close as you get, amb temes propis i versions de clàssics com Chuck Berry, Sonny Boy Williamson, John Mayall i Son House. En total, Gary Moore va publicar més de 30 discos.