En el territori que avui conforma l'Empordà, a cavall entre els segles IV i III aC, Maria Carme Roca situa Escollida pels déus (Columna), una novel·la històrica que té com a gran protagonista l'antiga ciutat d'Empòrion, en un context de tensió entre la creixent cultura grega que s'expandeix per la Mediterrània i els pobles ibers indígenes. Aquest contrast el concreta en el xoc entre dues poblacions, Empúries (Empòrion), que representa el món grec, i Ullastret (Índica), poblat dels ibers –en aquest segon cas, hi ha diverses interpretacions sobre el nom original del lloc, tot i que Roca aposta per Índica. L'equilibri entre els dos nuclis i la seva àrea d'influència serveix a l'autora per il·lustrar com era la vida i les costums de l'època –els vestits, l'armament, l'organització civil, l'urbanisme, etc.– enmig d'una trama de passions i lluites de poder.

El fil conductor l'encarna la jove Hèlia, que s'enfronta al seu temps i reclama el dret a decidir sobre el seu propi destí. La novel·la arrenca amb el seu naixement, l'any 305 aC. És fruit d'una relació il·legítima entre la dona d'un poderós mercader grec, Heràclides, i un cabdill iber. Abandonada després del part, una cortesana d'Empòrion la salva, i creix aliena als maldecaps que suposa la seva arribada. Escrit en clau coral, el relat té dos fronts: d'una banda, la disputa entre Heràclides, que vol convertir Empòrion en una tirania, i el seu cunyat Aris, que vol construir-hi un temple dedicat al culte a Asclepi; de l'altra, l'ambició d'un guerrer per aconseguir el poder d'Índica.