Dimarts em truca l'amic i periodista Manuel Foraster, curiós de moltes coses, per dir-me que aquell vespre no em puc perdre la inauguració del teatre del Rey de la Magia. Ell hi serà. El Rey de la Magia, com tothom sap, és aquella botiga de jocs de mans que hi ha al carrer de la Princesa de Barcelona –el mateix carrer, per cert, on Santiago Rusiñol va situar La Puntual de l'Auca del senyor Esteve. L'actual propietari d'El Rey de la Magia, en Josep M. Martínez, que és nascut a Gavà, feia temps que volia anar més enllà de la compravenda de varetes màgiques, cartes, daus i cercles trucats i rumiava l'obertura d'una sala on presentar la utilitat d'aquests articles, organitzar-hi cursets de formació i fer-hi passar mags d'anomenada. Primer ho va intentar a la mateixa rebotiga de l'establiment, després va buscar un lloc pels carrers del voltant i al final ha anat a parar al carrer de Jonqueres, al costat mateix de la Casa de las Mantas. Allí em vaig reunir amb Manuel Foraster dimarts al vespre.

En realitat no es tractava de la inauguració, que serà d'aquí uns dies, sinó d'una sessió prèvia de rodatge que incloïa l'actuació d'un mag argentí. Tampoc no parlem només d'un teatre, sinó també d'un petit museu i un bar que han de ser punt de trobada i intercanvi d'idees i objectes per part dels aficionats a l'il·lusionisme. Dimarts, abans de començar la funció, ja n'hi havia una pila. Un jove del país molt alt i molt ros que em va semblar que s'ha marcat l'objectiu d'actuar a Las Vegas, perquè és on els mags presenten aquesta imatge, es treia i es posava als dits un anell d'acer sense tocar-lo. Un home que se'l mirava va oferir un numeret amb unes gomes de pollastre. Per un moment vaig pensar que em trobava o en una reunió de col·leccionistes de segells com aquells que se citen a la plaça Reial els diumenges o en un congrés d'esperantistes. La majoria era gent gran. Em vaig acostar a un home que em va dir que es deia Miquel, joier de professió: “Quan tenia sis anys vaig entrar per primer cop a El Rey de la Magia i se'm va obrir un món”. Parlem de quan l'amo i dependent era el gran Carles Bucheli. “Tu entraves a la botiga, triaves un producte i, sempre després de pagar-lo, ell te n'ensenyava el truc.”

Les portes del teatre s'obren i hi entrem. Observo que en Miquel corre a trobar lloc a primera fila. Assistirem a una funció de màgia de proximitat i cal mirar-s'ho de prop. El mag argentí és un gegant de nom Marcelo Insúa. Comença amb cartes que van i vénen i acaba posant en circulació unes monedes que es multipliquen. Em quedo veient visions, però com que visc lluny del món de la màgia i no sé fins a quin punt els números d'Insúa són nous o meritoris em situo al costat d'en Miquel. Davant l'exhibició de les cartes, aquest home que observa el mag com si veiés un àngel en persona, exclama “Collons!”. Amb les monedes fa: “Hòstia!”. Ja m'ho pensava. Insúa és un mag de molta qualitat i molt creatiu.

Ve ara el moment més esperat pels assistents. L'il·lusionista es treu l'americana, la gira per davant i pel darrere, n'ensenya cosits i descosits i desvetlla un a un els trucs que acaba de fer. El Rey de la Magia oferirà espectacles convencionals dirigits a nens i grans i n'oferirà també per a professionals i entesos. L'espectacle de dimarts era per a professionals i entesos. Me'n vaig anar a mig explicar els trucs. Tots els volem endevinar mentre els veiem sense saber-los, però un cop descoberts sempre són decebedors i engeguen la màgia a rodar. Allà vaig deixar el meu amic Manuel Foraster, curiós de tantes coses, també dels trucs. Ja hi tornaré quan la funció sigui per a nens. De moment, apuntin. Un nou teatre a Barcelona, dedicat només a la màgia. Al costat de la Casa de las Mantas i més en concret on s'hi havia instal·lat la competència de la Casa de las Mantas, la falsa, la que pretenia confondre amb truc innoble.