La Sala Gran de la Facultat de Geografia i Història de Barcelona va ser l'escenari, ahir, d'un acte en memòria de l'historiador i militar Gabriel Cardona, nascut a Menorca el 1938, que va morir el 5 de gener passat a causa d'un accident domèstic.

Joan Oliver Puigdomènech, director del departament d'història contemporània; Antoni Segura, director del Centre d'Estudis Històrics Internacionals, i Ángel Viñas, historiador de la Universitat Complutense de Madrid, van ser els encarregats d'explicar la vida i l'obra de Cardona, que va ser definit com “una persona, un historiador i un militar modèlic, exemplar”.

“Fa tres anys va donar la seva darrera lliçó magistral en aquesta mateixa sala –va recordar Oliver–. Abans de morir se sentia il·lusionat perquè estava a punt de sortir el seu últim llibre, Las torres del honor [Destino], que ha estat pòstum de manera imprevista”. La sobtada mort de Cardona encara està revestida d'una capa d'incredulitat, cosa que es notava entre els assistents que omplien la sala; hi havia tant professors com alumnes de la universitat, així com familiars de Cardona.

“Si tots els militars fossin com ell, abans d'ahir no hauríem tingut res a commemorar”, va afirmar Segura, amb referència al 23-F i al fet que Cardona era un gran demòcrata, fins al punt de ser cofundador de la clandestina Unión Militar Democràtica (UMD).

Viñas, encarregat de la part més extensa de l'homenatge i de la presentació del darrer assaig, va recordar com es va gestar l'amistat amb Cardona, “escrivint a Historia 16, durant la Transició”, i va repassar la trajectòria acadèmica del seu amic: “Ha estat el millor historiador militar d'Espanya, i punt; tindrà un relleu difícil perquè, com que va ser militar, accedia a uns coneixements que li van permetre comprendre la mística de la milícia al llarg de cent anys d'història, de la Guerra de Cuba al 23-F”, va assegurar l'historiador.