Fa uns dies vam poder assistir a dos esdeveniments remarcables. El primer a Granollers, on l'Orquestra de Cambra d'aquella ciutat oferia un programa interessant. En primer lloc, la Kammersymphonie núm. 1 op. 9 d'Arnold Schönberg, que van tocar molt bé, i la segona part, dues obres amb solista vocal: el Lied de Valdtaube, dels Gurre-lieder també de Schönberg, en un arranjament per a conjunt de cambra del mateix autor, i els Wesendonck Lieder, WWV 91 de Richard Wagner en un arranjament d'Andreas N.Tarkmann. La revelació va ser la soprano Rosa Mateu, a qui no havíem sentit en aquest repertori. Amb una veu plena i una expressió convincent, ens va delectar en les dues obres i, en especial, en els Schmerzen i Traüme, les dues darreres cançons del cicle de Wagner que ens restaran molt temps en la memòria. Cal dir que l'arranjament cambrístic canviava l'atmosfera embolcalladora de l'acompanyament original de piano i el de gran orquestra i ho convertia, a voltes, en un diàleg punyent.

L'altre esdeveniment va ser en el Cicle de Cambra de L'Auditori, en què l'Arts Quartet (format per dos músics de l'OBC, Cristian Chivu i Alexandra Presaizen, i el viola Pau Cortese i la violoncel·lista Magdalena Manasi) col·laborava amb el pianista Albert Guinovart, en gran forma, i ens van oferir una obra remarcable de Salvador Brotons: A celebration of living.Quartet amb piano en mi, op 48. Van començar amb una obra de joventut d'Anton Webern, Langsamer Satz, i van cloure amb una obra monumental que nodreix l'actual any Schumann, el Quintet per a piano i cordes, op.44.