Deia l'actriu Maria Galiana en una entrevista recent que no se sent en absolut més igual pel fet de poder fer el soldat o de poder treballar en una mina. Una actriu que per raons de veterania segur que n'ha vist de tots colors en qüestions de discriminació es posicionava clarament a favor de les múltiples dones que aquests dies han denegat la seva assistència a la llotja de Can Barça en aquesta mena de concentració sexualista organitzada per algun inopinat de la junta sandriana amb un objectiu tan mal explicat, que ha estat impossible de treure-li el tuf obscur de neteja de consciències.

En matèria d'equilibri de gènere social, evidentment tothom dirà la missa segons li convingui, però de la mateixa manera que segur que es produeixen discriminacions, també és cert que hi ha molts àmbits en què ningú s'entreté a provocar més diferències que aquelles que emanen de la pròpia galanteria romàntica, potser passada de moda però del tot inofensiva.

Si més no, en el camp musical en general, i segur que en el de la cobla en particular, no hi ha dubte que si no hi ha més participació femenina és només una conseqüència d'episodis de desigualtats d'oportunitats que ja són història i que no afecten en absolut l'entorn actual. Per això, tot i que té lloc en una data clarament reivindicativa, el concert de Tiana de demà cal entendre'l com una jornada de promoció, com un aparador de la creació actual en clau de dona, que a més ha adoptat visos de promoció per impulsar el fet musical femení.

Percentualment, tot i que el paper de la dona en cobla és reduït, el creixement és latent, i amb criteri artístic, Tiana pot fer que sigui exponencial.

En cobla, la reivindicació femenina és passat, l'equilibri de gèneres és present, i el concert de Tiana de demà impulsa el futur.