Fer més por que una fragata de moros

Es diu que alguna cosa fa més por que una fragata de moros quan fa molta por. Podem dir, per exemple: “cada volta que el meu fill agarra el cotxe em pose a tremolar. És molt atrevit i em fa més por que una fragata de moros.”

L'escriptor benisser Bernat Capó va arreplegar aquesta locució l'any 1981 en la població de Parcent. En el seu llibre Espigolant pel rostoll morisc podem llegir:

“Al llarg del segle XVII, especialment a partir de l'expulsió dels moriscs, les incursions es fan freqüents, foren tants els robatoris i les violacions soferts, que des d'aleshores, els parcentins tenen el seu propi refrany: “Fas més por que una fragata de moros”. Perquè sens dubte passarien por, i més d'una vegada s'arribaria al pànic.”

Cal aclarir que la dita “fer més por que una fragata de moros” no és exclusiva de Parcent, ja que s'usa (o s'usava) pràcticament en tota l'àrea idiomàtica de la nostra llengua, sobretot en les zones que són més a prop de la costa. Podem trobar-la, per exemple, en l'obra d'Àngel Guimerà, de Joaquim Ruyra o de Joaquim Soler “Pitarra”.

Jordi Palou va publicar aquesta expressió en el butlletí Cada dia un mot el 10 de febrer del 2011 i la va il·lustrar amb els dos fragments literaris que copie tot seguit.

El primer, del gironí Joaquim Ruyra, diu així:

“Ell se sentia cohibit davant de la gent, no sabia com posar-se, ni què dir... Preferia que ningú el saludés. Els coneguts, sobretot, li feien més por que una fragata de moros, no per res sinó perquè es creien amb dret a moure conversa. Qualsevol interrogació li semblava malintencionada, en qualsevulla enraonament hi sospitava trampes...”

I el segon, de Pasqual Costa Cholbí, diu així:

“Geogràficament, les nostres costes afavorien la comunicació marítima amb el nord d'Àfrica, aliada dels turcs, de manera que els pirates les visitaven amb freqüència. Generalment capturaven naus, però si desembarcaven es dedicaven a robar, saquejar, raptar persones per a després vendre-les com esclaus o retindre-les per cobrar rescat. En la segona meitat del segle XVI s'intensificaren les incursions. L'expressió fas més por que una fragata de moros! encara és viva actualment.”

Per a expressar el concepte definit són àmpliament usades pels valencians les expressions equivalents fer més por que una nit de trons i fer més por que una pedregada. Aquesta darrera, de vegades, es completa dient que una pedregada en sec o que una pedregada seca.

Pel que fa a l'etimologia dels mots fragata i moro, copie tot seguit el que ens diu el Gran Diccionari de la Llengua Catalana de l'Enciclopèdia.

Fragata: “1533; mot it. dial. (it. fregata), provinent potser de (barca) naufragata, amb interpretació errònia de nau- per 'nau', atès el gran influx català al sud d'Itàlia”.

Moro: “s. XIV; del ll. maurus 'habitant de Mauritània'”.

Com veiem, la paraula moro va ser, originàriament, un gentilici, però prompte va esdevenir una referència ètnica. Els valencians hem donat sempre el nom de moros als habitants de les terres a on és majoritària la religió mahometana i la cultura àrab, i això és vàlid tant per als països del nord d'Àfrica com per als de l'Orient Pròxim, tant en l'actualitat com en el passat. I, sobretot, anomenem i hem anomenat sempre moros als habitants d'al-Àndalus (o al-Andalús, en la pronúncia àrab andalusí), és a dir, les terres de la península Ibèrica dominades pels musulmans durant l'edat mitjana. Eixos segles de dominació musulmana han deixat una petja molt forta en el nostre imaginari col·lectiu. En el nostre llenguatge hi han múltiples referències als moros. Tenim, per exemple, un bon grapat de frases fetes —a banda de fer més por que una fragata de moros— en les que trobem la paraula moro, com ara: això li ho contes al moro Mussa, o tots moros o tots cristians, dóna'm pa i dis-me moro, haver-hi moros en la costa, val més moro ric que cristià pobre, a la força va el moro a missa i moltes més. Quan alguna cosa costa molt de fer diem que és una faena de moros. I jo que sóc d'Alcoi, no cal que diga res de les festes de moros i cristians, que celebrem cada any per sant Jordi. Ni tampoc del merengue que els alcoians anomenem moro.