Que Pals (Baix Empordà) tenia port se'n tenia constància. Però només als segles XIII, XVII i XVIII, abans que el passat mariner de la vila es perdés en el mar de l'oblit. Ara, des del Cercle Català d'Història(CCH) s'han aportat noves dades que permeten pal·liar aquest gran buit documental i assegurar que al segle XV el port no només existia, sinó que era un port comercial important. La investigadora Eva Sans, cap de recerca del CCH, és qui ha trobat aquest document que certifica que a l'aleshores vila reial de Pals es realitzaven transaccions navals.
Concretament, es tracta d'un albarà amb un segell sigil·logràfic de la Cort de la Batllia del Castell de Pals trobat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó de Barcelona. El manuscrit, datat el 29 de juliol de 1406 i “atorgat per en Joan Abril, batlle de Pals, a n'Antoni Vinyals, patró de llagut, de Palamós”, recull com a mena d'acta notarial “haver carregat en el port de Pals una saca de farina que ha de descarregar a Barcelona”.
Mentre Sans encara es fa creus d'on pot ser la ingent documentació que devia existir relativa a l'àmbit marítim català d'abans del segle XVII –només se'n troba un 15%–, així com la documentació que hi hauria d'haver d'una vila reial com Pals, aquesta troballa representa un “bri d'esperança” per continuar investigant en aquesta línia i seguir el fil dels estudis d'Anna M. Corredor –toponímia– i de les recerques de Narcís Subirana –historiador local.
Colom i Pals
La investigadora, que ja va documentar en el seu dia que el segon viatge de Cristòfor Colom es va dur a terme des del port de Barcelona, assegura que aquest avenç evidencia que el port de Pals estava actiu i operatiu el mateix segle que el descobridor va salpar rumb al nou món i, per tant, abona la tesi que aquest va poder partir de la vil·la empordanesa en lloc de fer-ho de Palos de la Frontera (Huelva), com Jordi Bilbeny va qüestionar per primera vegada el 1990.
Per què Pals? Segons Joaquim Ullan, president del CCH, Colom va poder salpar d'aquest port per unes quantes raons, les principals: era “un lloc amagat”, ideal perquè els portuguesos no s'avancessin a la campanya; quedava abrigat però tenia una infraestructura capacitada per a un projecte d'aquestes característiques; era propietat del rei Ferran el Catòlic –recordem que Pals era vila reial–; disposava de persones de confiança, com Joan de Gamboa, senyor de la vila de Pals, i, a més, la comunitat tenia deutes de rendes amb el rei.
L'historiador local Narcís Subirana, que fa anys indaga als arxius per descobrir qualsevol petja que demostri aquest passat portuari, referma la importància del port evidenciant que un dels camins rals de Pals finalitza arran de mar, concretament als voltants de l'anomenada torre de Pals (coneguda també com a torre Mora). Subirana té constància que allà s'hi recaptaven els impostos de pesca i duana, i disposava de canons i d'artillers per defensar el port. És per això que, si més no, Subirana diu: “No seria impossible que Colom sortís de Pals per no tenir port”.
Com a vertaders detectius, al CCH estan descobrint proves irrefutables que s'han salvat de la censura i obviat per part del “silenci oficialista”. Entre d'altres, en un gravat antic de la sortida de Colom a Amèrica hi apareix una ciutat emmurallada –a Palos, asseguren, “no s'ha descobert mai cap resta de muralla”– que, casualment, segons els entesos té moltes similituds amb el recinte emmurallat original de Pals.
Per a qui encara tingui algun dubte, vulgui aprofundir sobre el tema o viure'l en primera persona, el CCH organitza des de fa uns anys una sèrie de rutes en què ja han participat unes mil persones. Les properes es faran el 24 d'abril (11 h) i 25 de juny (11 h).
Comentaris
Ignoro si Colón era catalán o no,si salio de Pals o Palos,pero de lo que es seguro es que los historiadores de todo el mundo no tienen en cuenta estas teorias,que tienen más que nada que ver con una profunda envidia hacia Castilla.Porque el idioma que se habla en las paradisiacas Antillas,en los Andes,en la Patagonia,en la selva amazónica,en los desiertos de México y Perú,en el altiplano boliviano,en la jungla centroamericana ,en fria Tierra del Fuego y en tantos otros lugares es la lengua de Castilla.Paises que además han reducido en unos años su tasa de pobreza a la mitad,con crecimientos anuales del 7 y el 8%,con paises como Argentina,Chile o Uruguay que no son ya del Tercer Mundo y con economias abiertas que atraen inversiones de todo el mundo.Dentro de poco,ya no podreis decir despectivamente que el español es "lengua de pobres".De 500 millones,ya solo 150 millones son pobres y 350 millones no lo son,y cada vez los hay menos.
Sr. Manzanares, de que m'esteu parlant? D'un genocidi cultural, potser? Jo de Castella no envejo, res. Com deia Machado, "Pobre Castilla, envuelta en sus harapos, desprecia cuanto ignora". S'ha de ser pobre d'esperit per presumir d'un poble que viu de robar l'historia d'altres pobles i d'amagar la seva propia per patètica.
Manzanares, tírate al ídem y cuando salgas te apuntas a la FAES (Fascistas Amarrados a una España Soez), allí encontrarás consuelo para tus desvaríos. Saludos a Aznar.
...bar-se a les illes que acabava de descobrir. Vestits com era el seu estil. Ell no fou qui va esclavitzar els pobladors de les terres descobertes. Els va portar a Barcelona amb tota la dignitat de persones humanes, cosa que no van fer els següents conqueridors. Els després nomenats "Conqueridosrs", haurien de ser analitzats des de una perspectiva més crítica. El genocidi cultural i físic que van patir durant anys els habitants dels diferents països, no és motiu d'orgull i sí, de vergonya.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.