Més de 300 professionals de les arts escèniques estan en peu de guerra contra els Teatres de la Generalitat Valenciana (TGV), una institució pública que arrossega un deute de 10 milions d'euros i que, segons els professionals, lluny d'haver vetllat per la bona salut del sector ha dut a cap una gestió “mancada” de planificació, “sorda” a les necessitats de la professió i “totalment opaca” davant de la petició d'informació sobre els seus pressupostos.

Per tot plegat, demanen la dimissió de la directora general de l'ens, Inmaculada Gil-Lázaro, a través d'un extens document en què denuncien nombroses de les seves actuacions des que el 2006 va assumir la direcció de TGV. Aquesta mena d'informe, que s'ha fet públic al web http://inmaculadagillazarodimissio.blogspot.com/ i que està obert a sumar més de les 300 adhesions amb què ara compta, el presentaran avui al registre d'entrada de la Conselleria de Cultura. Entre els que s'hi han adherit figuren noms destacats com el dramaturg José Sanchis Sinisterra, l'actriu Vicky Peña i els directors d'escena Carles Alfaro i Carles Alberola.

A més, coincidint amb el Dia Internacional del Teatre, després de presentar la sol·licitud de dimissió de Gil-Lázaro a la Conselleria de Cultura, avui al matí una destacada representació del sector teatral valencià participarà en una taula redona al centre Octubre de cultura contemporània per tractar el tema. Cap representant de l'administració ha acceptat, però, intervenir-hi.

A l'escrit, signat per actors, productors, directors, dramaturgs, coreògrafs, programadors, gestors i tècnics del món del teatre, la dansa i el circ, consideren que és “urgent i essencial per al futur de les arts escèniques valencianes recuperar l'esperit de servei públic en oposició a l'interès particular o purament polític que es practica actualment”.

A grans trets, pel que fa a la línia artística, se li retreu als TGV “l'absolut desinterès des de la producció pública per la dramatúrgia valenciana”. En 16 anys de vida dels TGV només s'han produït vuit obres dels anomenats nous dramaturgs valencians, i de totes aquestes produccions només una va ser en català. Denuncien també el deteriorament en les condicions d'exhibició de les produccions valencianes, el predomini del teatre i la dansa exclusivament comercials, la promoció deficitària del teatre i la dansa propis i la nul·la sensibilitat cap a l'ús del valencià. Pel que fa a la gestió econòmica l'anàlisi se centra en temes com el desordre pressupostari i la falta de transparència, la primacia del Centre Coreogràfic i Dansa València per sobre de qualsevol altra iniciativa, la redistribució d'ajudes a les sales independents d'exhibició que ha obligat a algunes d'aquestes a deixar de programar, el descens d'un 40% en l'assignació pressupostària a l'ordre d'ajudes, el desmantellament del Circuit Teatral Valencià i els privilegis injustificables a l'actor Pepe Sancho.