Confirmat: l'artista i escriptor Gao Xingjian, premi Nobel de literatura, és l'antítesi del geni orgullós i vanitós, altiu i inintel·ligible. No és només perquè té un físic fràgil, ni perquè parla amb un fil de veu, ni perquè defuig les mirades directes. És la seva actitud com a creador, humil i respectuosa, el que el fa tan accessible. Però si ha de dir les coses pel seu nom, no es mossega la llengua, i és llavors quan més creix. “L'art contemporani viu una gran crisi. Hi ha molts conceptes, però poc art. L'art no pot ser només una idea. A l'art que es fa avui li falten sensacions”, proclamava ahir a la galeria barcelonina Senda, on dijous va inaugurar la seva segona exposició comercial a l'Estat espanyol.

La mostra du per títol Nouvelles encres i inclou 15 peces de producció recent, un conjunt de suggestives tintes xineses sobre llenç –en aquesta ocasió no hi ha cap paper– que aborden amb rigor estètic la solitud que desempara l'home d'avui. “Per molt soroll que hi hagi, l'aïllament és un signe del nostre temps. Per això, en la meva pintura, que sempre és resultat d'una meditació, d'una reflexió interna, apareixen homes que busquen alguna cosa, que esperen alguna cosa”, subratlla Gao Xingjian (Ganzhou, 1940), creador multidisciplinari que diu que se sent més pintor que no pas escriptor i que és incapaç de pintar i escriure al mateix temps: “Són dues formes d'expressió massa diferents”.

Gao Xingjian, que està preparant una pel·lícula de tints molt poètics i sensorials, va arribar a Barcelona, una ciutat que li encanta, aquest dimarts, i passarà tot el cap de setmana a Puigcerdà, abans de tornar dilluns a París, que és on viu.