L'àrea municipal de Cultura ha proposat als responsables del Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria Carrutxa la cessió d'ús del castell del Cambrer, l'edifici on fins l'any passat estava situat l'arxiu històric. La cessió suposaria una solució per a l'entitat, que fa anys té problemes d'espai físic per encabir el seu fons, i per al mateix Ajuntament, ja que frenaria la degradació del local, que està buit d'ençà del trasllat de l'arxiu a l nou edifici.

En un principi, el castell del Cambrer havia de ser la seu de l'hemeroteca pública, que es crearia amb la col·laboració del Centre de Lectura de Reus. La regidora de Cultura, Empar Pont, explica que la digitalització de la premsa històrica “és la fórmula més adient per bastir l'hemeroteca. Estem al segle XXI i des de casa ha de ser possible consultar els documents”. A més, amb una hemeroteca virtual s'evitaran les complicacions que podria portar un conveni: “És molt millor que els documents es quedin a casa de qui correspon”. L'antic arxiu, doncs, necessita una altra utilitat i Pont creu que el projecte que defensa Carrutxa pot omplir el buit: “Carrutxa necessita espai i a més ha demostrat sobradament el servei que sempre ha prestat a la ciutat. Assessora els joves en els seus treballs de recerca i dinamitza la diada de Sant Jordi. Són només dos exemples del seu treball”.

Carrutxa ha demanat que la cessió d'ús no sigui inferior a deu anys, una petició que ara s'està estudiant. L'entitat, segons es pot llegir al seu bloc, proposa que la sala d'actes del castell continuï com a espai d'ús públic de col·lectius i entitats “amb les mateixes facilitats d'ús i sense cost que ha tingut fins ara”. Carrutxa en coordinaria l'agenda d'actes. Quant a l'ús del primer pis, l'entitat el destinaria als seus treballs sobre la memòria oral i el patrimoni cultural immaterial de Reus i el seu entorn comarcal, és a dir, un centre de referència des d'on potenciar la recerca, preparar activitats, atendre consultes i organitzar sessions de formació: “Des de Carrutxa sempre hem entès que la memòria de les persones és una part significativa del patrimoni cultural de les àrees urbanes, sobretot de les de nova creació, i aquesta proposta s'inscriu dins la línia de treball que l'entitat desenvolupa des de fa 30 anys, amb una demostrada solvència”, explica Montserrat Solà, presidenta de l'entitat.