El Petit de Cal Eril ja acumula al sarró un bon grapat de cançons. Després de sorprendre el personal fa un parell d'anys amb l'àlbum juganer I les sargantanes al sol, Joan Pons i el seu grup van actuar dissabte a Bikini per presentar un segon disc, Vol i dol, en què els tons es fan crepusculars i les composicions giren al voltant del tema clàssic de la mort i l'efímer.

El nou repertori del músic de Guissona té algunes peces que fan patxoca. Cendres, Cau la neu i Partícules de Déu sonen en directe rodones i convincents, amb tornades d'impacte i arranjaments imaginatius, per bé que comencen millor que no acaben: el grup acostuma a tancar els temes amb crescendos instrumentals, que a força de repetir-se perden intensitat. Barrejades amb el nou material, van sonar els hits d'I les sargantanes... (Mandolines tralarí, la seva versió de La caterineta), i també unes quantes de les peces de la primera maqueta, del 2008, amb un títol amb què ja es deixava entreveure l'obsessió de l'artista per les hores mortes i el microcosmos: Per què es grillen les patates?

Digueu-ne pop pintat de folk, digueu-ne folk pintat de pop. Amb el seu estil simpàtic i desmanegat; barrejant country, samba, rock i cançons tradicionals, el Petit ha sabut construir un dels universos més interessants de la nova fornada de grups catalans, un univers que ara es concentra en les formigues que es mengen un cuquet en descomposició. Ho fa a Busca i captura, una altra de les bones cançons de Vol i dol.