Poc en devia ser conscient el pilot d'una nau de cabotatge que feia el trajecte entre Vilanova i la frontera amb França de les conseqüències que tindria en el futur una cançoneta que es va entretenir a enfilar amb els malnoms de bona part dels municipis de la costa del Maresme. Aquests gentilicis pejoratius, la majoria posats pels pobles del costat, s'han anat perdent amb el temps i només la gent gran en fa memòria. D'alguns, fins i tot, ningú en sap dir l'origen i estaven condemnats a l'oblit. Amb la voluntat de recuperar la tradició i aquest costum català tan nostre, la xarxa de biblioteques municipals del Maresme s'ha tornat a empescar un projecte engrescador que veu la llum per Sant Jordi i que recull tots aquells malnoms que han caracteritzat les poblacions i que, de vegades, donen raó de moltes de les peculiaritats dels seus veïns. L'experiment ha donat com a resultat un llibre amb espiral, fàcilment consultable, amb la col·laboració de persones dels 24 municipis on arriba la xarxa. Tal com indiquen els responsables, es troben a faltar gentilicis tan coneguts com els d'Argentona: repicatruges, o de Sant Pol: quina hora és?, però la mancança respon al fet que en aquests pobles no hi ha, encara, biblioteca pública. També expliquen que en algunes poblacions ha estat impossible recuperar el malnom. En aquests casos s'ha optat per recuperar l'origen del nom de l'indret.

Però anem per feina. Que dels de Mataró en diuen capgrossos no és descobrir res. Però que el qualificatiu prové d'un element ornamental que hi havia en un portal de l'antiga muralla construïda el segle XVI segur que sorprèn a més d'un. I els de Pineda? Sembla que eren coneguts com a males cares o també, com a nyerros. Nyerros era el nom d'un dels dos bàndols en què estava dividida la noblesa catalana a finals del XVI i principis del XVII. Evidentment, i com marca la històrica rivalitat, si a Pineda eren nyerros, a Calella eren cadells, l'altre bàndol. El mot gafarrons pels habitants de Premià de Mar té quatre orígens. Un d'ells parla de la venda massiva d'aquests ocellets a les parades de les Rambles com a producte autòcton de la població maresmenca. Els dos Vilassar es disputen la paternitat d'un malnom especialment cruel amb els animals. Els diuen penja-ases en memòria del pobre ruc que van hissar amb una corda perquè es mengés unes herbes del campanar. A Malgrat eren carboners, perquè carregaven molt de carbó en els vaixells que ancoraven prop de la platja i a Canet eren gitanos perquè a finals del segle XV se n'hi va instal·lar un important assentament que va col·laborar en la construcció d'embarcacions. A Cabrils són peluts com a sinònim de difícils de dominar i al Masnou, geperuts perquè, com a poble pescador que era, quan els homes arribaven a casa deixaven les jaquetes molles d'aigua de mar en el pom de l'escala i quan se les tornaven a posar havien agafat la forma de bony.