Són catalanes (i de poble), però residents a Madrid. Una és psicòloga i l'altra es dedica a la publicitat (que ve a ser el mateix), però acaben de debutar en el còmic amb Sóc de poble (Glénat), amb el qual han guanyat la Beca Carnet Jove 2011 i que es va convertir en l'inesperat best-seller de la seva editorial al recent Saló del Còmic.

Raquel Córcoles i Marta Rabadán són les autores d'aquesta obra que ironitza amb coneixement de causa sobre la condició de l'aspirant a moderna que arriba del poble a la ciutat disposada a esdevenir una nova Carrie Bradshaw. Per les seves pàgines desfilen dissenyadors, artistes, discjòqueis, blocaires i gafapastas, i de la seva lectura en gaudirà sobretot qui faci servir amb desimboltura termes com trendy, fashion victim o hipster, però pot resultar hilarant per a tota mena de lectors: la ridiculesa humana acaba sent similar independentment de l'edat i condició.

La versemblança dels gags de Sóc de poble procedeix d'una forta càrrega autobiogràfica; en un exercici d'autoparòdia, les autores s'han inspirat en l'ecosistema que coneixen de primera mà: “Algunes coses que expliquem són totalment reals, d'altres els han passat a coneguts nostres, o ens imaginem com ens comportaríem en determinada situació”. Això sí, no es reconeixen com una mena de versió en còmic de la chick lit de llibres com El diari de Bridget Jones, ja que “ens hem esforçat que no resultés gaire femení, no parlem només de sabates i modelets. Volíem que el còmic agradés als nostres amics tios”.

Córcoles i Rabadán no amaguen els seus referents, i confessen que “ens agrada molt Juanjo Sáez; ell ha estat el model i la inspiració de Sóc de poble. Gràficament també pot fer pensar en Jordi Labanda, ja que habitualment els còmics no estan gaire atents a cuidar la vestimenta dels personatges, i ell sí que reflecteix les tendències de la moda. Però ens agrada més la reflexió que fa l'autor d'Arròs covat, no és tan pijo”.

També crida l'atenció la naturalitat amb què la historieta incorpora el llenguatge gràfic de les xarxes socials: “És inevitable, ens passem les 24 hores connectats al Facebook i ja hem incorporat el seu argot a la nostra manera de parlar”.