Algunes de les pel·lícules fins ara presentades en les diferents seccions de la 64a edició del festival de Canes aborden diversament la fragilitat de la infància. És el cas de Polisse, ficció realista de l'actriu francesa Maïwen sobre la quotidianitat de la brigada de protecció de menors. A La guerre est déclarée, film amb el qual Valerie Donzelli i Jérémie Elkaïm van obrir la Semaine de la Critique, s'afronta amb sensibilitat la història d'un nen amb un tumor cerebral. El càncer també amenaça una adolescent a Restless, de Gus Van Sant, mentre que el que pateix un home afecta de manera inevitable la existència dels fills, entristits i desconcertats, a Halt auf freier strecke (parada en ple vol), film de l'alemany Andreas Dressen que ressegueix tot el procés de la malaltia.

D'Àustria va arribar un film presentat a concurs sobre la relació d'un pederasta amb el nen que té segrestat mentre la societat no percep cap senyal del “monstre”: Michel, de Markus Schleinzer, va deixar un mal gust nihilista que, afortunadament, va ser contrarestat amb l'humanisme de Jean-Pierre i Luc Dardenne, que, amb Le gamin au vélo (el nen de la bicicleta), narren l'aventura moral d'un infant fragilitzat i enrabiat. Sense mare i abandonat pel pare, que fins i tot ha venut la bicicleta que el nen s'entesta a recuperar, el protagonista del film dels Dardenne habita en un centre d'acollida fins que una dona, una perruquera amb la qual ensopega per atzar i que és interpretada per la meravellosa Cecile de France, se'n fa càrrec. No hi ha una explicació psicològica del perquè ho fa, malgrat tots els problemes que li comporta aquesta criatura enrabiada amb el món que no pot entendre l'abandó del pare i que és abduït per un jove delinqüent. Ella representa la humanitat capaç d'un ajut desinteressat. Ella, en certa manera, encarna l'esperit dels Dardenne, que sempre donen una nova oportunitat (una redempció després de la caiguda) als seus personatges desvalguts i marginals que, en situacions extremes, s'han oblidat de la pròpia humanitat per sobreviure. És l'esperit de La promesa, Rosetta, El pare, El fill, El silenci de Lorna, totes presentades a Canes, on els Dardenne han guanyat dos cops la Palma d'Or. I també, és clar, de Le gamin au vélo, que participa del realisme propi dels cineastes, però adopta la simplicitat de la faula. Una obra essencial i emotiva pel seu humanisme, però sense sensibleria.

Ahir també va presentar-se a concurs The artist, un film més que simpàtic, nascut del desig del francès Michel Hazanivicus de realitzar un film mut, que és interpretat per Jean Dujardin. L'actor encarna una estrella del cinema mut que es resisteix a passar al sonor mentre hi triomfa una actriu (Berenice Bejo) a qui va conèixer quan era una figurant. The artist és una pel·lícula amb moments inspirats que fa picades d'ullet cinèfiles, com ara respecte a Cantant sota la pluja, que, precisament, evoca el període de transició del cinema silent al sonor, en què Hazanivicus ha trobat una manera d'acordar el tema al desig de fer un film mut.