Aquest cap de setmana passat es va celebrar a Escaldes-Engordany –Capital 2011 de la Cultura Catalana– la setena edició del Recercat, Jornada de Cultura i Recerca Local dels Territoris de Parla Catalana, organitzada per l'Institut Ramon Muntaner. Aquests dies, posats al bell mig de la primavera, la muntanya pirinenca és un regal de verdor, entre el verd perenne i les tendrors brostades dels arbres caducifolis que clapen els boscos enfilats amunt, com àvids excursionistes a la cerca del cim. El riu Valira baixa valent, cavalcant rialler entre les roques, entre els límits del formigó que determina el creixement urbà, blanc d'escuma juganera que recorda l'origen de l'aigua: la neu que encara persisteix a les muntanyes altes. Poques hores necessita el temps per lluir les seves habilitats i el cel tant pot mostrar-se nítid amb un blau intens que retalla les muntanyes, com esvalotat de negrors de tempesta. En poques hores ens fa comprendre, als que venim de lluny, el misteri de les ufanors dels arbres, de la verdor dels camps. El matí de dissabte es despertà amb els cims enfarinats i una frescor agraïda que s'arrapava a la pell. El conjunt d'Escaldes-Engordany –la setena parròquia d'Andorra– forma un continu urbà amb Andorra la Vella. Escaldes a la part més obaga, on flueixen fonts termals, i Engordany al solell. A banda i banda de la Valira, la recent urbanització del lloc no té la densitat tan accentuada de la capital, amb un seguit d'edificis dedicats al lleure, la coneguda Caldea, però també per exemple l'edifici del Prat del Roure, que té instal·lacions dedicades a la cultura, a l'esport i també al lleure. L'edifici del Comú també està situat en aquesta zona, a tocar de la remor persistent de la Valira.

És en aquest espai –de la plaça dels Coprínceps al Prat del Roure– on s'han desenvolupat les activitats del Recercat. Gent de centres d'estudis procedents de tots els territoris s'han trobat sota l'aixopluc d'una vela, on s'han exposat les publicacions i mostres de projectes i activitats de més d'un centenar de procedències. Una mena d'àgora on trobar-se, adquirir idees, conversar i establir relacions i contactes. O una mena de fira per veure, comprar o intercanviar els llibres que es publiquen arreu, amb l'objectiu de donar coneixement dels llocs i els territoris de la nació cultural, entre ells, Andorra, estat sobirà. A la sala d'actes del Comú hem pogut intel·lectualment gaudir d'una conversa dalt de l'escenari entre Pep Riera, excoordinador nacional de la Unió de Pagesos de Catalunya, i Magí Font, de l'Associació de Pagesos i Ramaders d'Andorra, amb l'agradable sorpresa de saber que l'activitat agrària té futur al País dels Pirineus. O una taula rodona sobre els recursos energètics al Pirineu on hem pogut saber com Andorra fa ja una pila d'anys va passar d'exportar energia a haver-ne d'importar, de conèixer com es va configurar l'explotació dels recursos hidràulics als Pirineus per a la producció d'energia i de tenir un marc general de les previsions dels recursos i el consum energètic mundial, cosa que ens fa pensar que haurem de racionalitzar les alegries d'ara. Com a colofó s'atorgaren els premis a una persona i a un centre, com a acte de reconeixement a tota una tasca —mediàtica i públicament poc reconeguda— que realitzen moltíssimes persones en els seus espais de vida a favor de la cultura i dels valors patrimonials del lloc.

L'any vinent tot això s'esdevindrà a Tarragona, Capital de la Cultura Catalana 2011. Les muntanyes seran substituïdes per una mar lluent albirada des del Balcó del Mediterrani, però les essències dels continguts seran les mateixes, les de la cultura i les terres de la llengua.