Intimitat i apocalipsi
Lars von Trier porta la polèmica al Festival de Canes amb unes iròniques i provocatives declaracions en les quals assegura simpatitzar amb Adolf Hitler
El film del danès està ambientat en els darrers dies del món
i descriu “un estat d'esperit”
Encara és a la memòria
de molts cronistes que
van ser a Canes el 2009
les imatges provocadores d'Antichrist, i la reacció d'un periodista que, indignat, li va preguntar a Lars von Trier: “Ens pot explicar per què ha fet aquesta pel·lícula?”. La nova pel·lícula del cineasta danès i el curs dels esdeveniments apuntaven ahir en una direcció molt més plàcida: Melancholia s'ambienta en els darrers dies del món, però posa tota l'atenció en l'estat anímic de
dos personatges femenins (molt ben interpretats per Kirsten Dunst i Charlotte Gainsbourg) i en la gent que els envolta en una luxosa mansió. A la roda de premsa, bon ambient i més rialles de l'habitual.
Però sembla que Lars von Trier no es conforma amb aquest ambient de balneari i es va reservar algunes perles per al final. Preguntat per una referència als nazis que va fer en una publicació danesa, va fer unes declaracions que, fora de context, poden resultar molt polèmiques: “Durant molt de temps, he pensat que jo era jueu, i estava content. Després va resultar que era d'origen alemany, que finalment era un nazi, i també em va alegrar. Jo entenc Hitler, encara que penso que va fer molt de mal. Vull dir que entenc l'home, no és el que anomenaríem una bona persona, però simpatitzo una mica amb ell”. Dues vegades va precisar que feia broma, conscient que estava jugant amb foc, però va continuar. Li van demanar si dirigiria una gran producció i va dir: “Sí, nosaltres els nazis tenim tendència a fer les coses a gran escala, a la solució final”. El Festival va demanar explicacions a Von Trier, que hores més tard es va disculpar: “Demano disculpes si he pogut ofendre algú per les declaracions d'aquest matí. No sóc un racista, ni un antisemita, ni un nazi”.
Pel que fa a Melancholia, va aclarir que “per mi, no és realment una pel·lícula sobre la fi del món, sinó sobre un estat d'ànim. La Terra s'està destruint, però per què ens hem de turmentar, si al final tots morirem?”. És un estat d'ànim que li resulta proper: “He passat per diverses fases de melancolia en la meva vida. M'agrada la noció de patiment i culpabilitat que transmet la melancolia. És l'estat d'ànim que més m'agrada. Fins i tot quan faig comèdies es tornen melancòliques!”.
Kirsten Dunst va definir Lars von Trier com “l'únic director que escriu bons papers per a les dones”. Charlotte Gainsbourg, premiada a Canes per Antichrist, va afegir: “Lars no sempre respon les nostres preguntes, però en certa manera m'agrada quedar-me
en l'obscuritat”.