“No comptàvem que faríem una gira tan llarga ni que gravaríem un nou disc. Ens vam reunir per fer vuit o deu concerts i ja en portem vint-i-cinc. No sabem què passarà a partir d'ara. De fet, jo només sé que, quan això s'acabi, no tornarem a fer un altre concert de comiat”, diu en Titot, la veu de Brams, el combatiu grup de Berga que va dir adéu oficialment el 2005 i que va tornar l'any passat als escenaris per celebrar el seu vintè aniversari. Fins i tot han publicat un disc amb dotze cançons noves, Oferta de diàleg (Música Global), que presentaran el 10 de juny a les barraques de Llagostera, el 23 de juny a la revetlla de Sant Joan a Palamós i el 12 d'agost a Roses.

Dèiem dotze cançons noves, però l'última és, en realitat, una curiosa adaptació del seu vell col·lega Brahms, Cançó de bressol, que s'imposa com una cançó ideal per tancar els concerts i que, segons en Titot, “pot servir per unificar criteris quan els discjòqueis volen fer fora la gent, perquè la cançó és incontestable”. També hi ha una altra cançó dedicada, ni més ni menys que a Federico Jiménez Losantos (Inauguració), a qui atorguen amb molta ironia el mèrit d'haver convertit molta gent a la causa independentista. Brams continua sent un grup tan crític i coherent com sempre, sense haver perdut mai el sentit de l'humor. Amb els anys, però, el seu discurs s'ha fet més subtil, sense deixar de ser punyent, i així ho demostren cançons com ara Consell d'enemic, Un regal de la història –inspirada pel procés de consultes sobre la independència– i Cançó pirata somalí. La seva Oferta de diàleg té molt a veure amb la nova realitat comunicativa marcada per les xarxes socials, que Brams utilitza en aquesta nova etapa com una via molt efectiva per contactar amb els seus seguidors i difondre la revolució.