Fins fa ben poc, no estava gens clar que el cicle Diàlegs a Quatre Bandes, organitzat per la Plataforma de Dramatúrgia de les Comarques Gironines, s'arribés a realitzar, perquè no hi havia la certesa que es pogués cobrir el pressupost real de tot plegat, que és d'uns 15.000 euros. Finalment han arribat subvencions (Casa de Cultura de Girona i Ajuntament, a través de les ajudes Kreas) i això, juntament amb l'esforç fet per la sala La Planeta, que sufraga, entre altres coses, l'edició i publicació dels sis textos d'aquest any –com l'any passat, en la col·lecció Off Cartell, de Re&Ma12– i posa a disposició dels sis quadres artístics la seva infraestructura a cost zero, ha permès que es dugués a terme. Així, dijous i divendres (22.00 h) es faran sengles funcions de tres dels sis espectacles inclosos aquest any al cicle, i dissabte i diumenge (18.00 h), dues sessions dels altres tres espectacles.

La primera edició, l'any passat, va ser un èxit de públic i en general els autors, directors i intèrprets en van fer una valoració positiva. Aquest any les tres primeres peces que es podran veure són les que han escrit Francesc Ten (Calella de Mar, 1968), Pere Solés (Girona, 1967) i Roger Costa-Pau (Barcelona, 1966). Francesc Ten, amb la col·laboració de Cristina Cervià en la direcció i de Georgina Asín i Francesc Sala en el repartiment, presenta Pentimenti: la història d'una parella que prepara el trasllat a un pis nou, però ell troba papers i llibretes de l'anterior parella de la dona, que l'afectaran profundament. Pere Solés presenta La darrera partida, una història que explica la relació d'un empresari i una treballadora seva, amb Jordi Prat i Coll a la direcció i els intèrprets Berta Giraut i Carles Sales. Tanca la primera tanda de textos el del poeta –dramaturg ocasional– Roger Costa-Pau, Miols o música d'ambre, que dirigeix Rosa Vilanova i interpreten Gemma Gómez i Albert Prat. Costa-Pau parla també de la parella i del seu món interior, confidencial, íntim, que finalment és refugi.

La segona tanda de textos, que es posaran en escena dissabte i diumenge, l'obrirà Ismène après Creont, de Janot Carbonell (Ribes de Freser, 1952), que ha confiat la posada en escena a Sílvia Escuder, la qual dirigeix els actors Jordi Subirà i Georgia Bonell. En aquesta peça Carbonell fa l'exercici d'imaginar-se quin serà el comportament de la germana d'Antígona, ara reina de Tebes, en quina mena de dona es convertirà en abandonar el paper secundari que li va atorgar Sòfocles. Temps de flors és la peça escrita per Nene Coca (Blanes, 1974), que dirigirà Isidre Hernández i interpretaran Cristina Matas i Grau Matas, els quals representen una parella de joves artistes que col·laboren en el muntatge d'una instal·lació de la mostra Girona, Temps de Flors. Finalment, Anna Torres Muertes (Sant Feliu de Guíxols, 1974) ha escrit 24, en què Llàtzer Garcia dirigeix Meri Yanes i David Planas. A 24, Torres parteix del mite de Caront, el barquer, i el trànsit de les ànimes per la llacuna Estígia fins a l'Hades, personalitzat en una mare i la mort del seu fill.

Els sis textos, que escenificats tenen una durada d'entre 20 i 30 minuts depenent del cas, són d'autors vinculats amb les comarques gironines, així com els directors i els intèrprets. Precisament l'objectiu principal és que aquest cicle serveixi d'aparador per als professionals gironins. En aquest sentit, el president de la plataforma, Pere Solés, va lamentar, a més de les dificultats econòmiques plantejades, que el cicle no pot fer gires: “L'any passat vam mirar de fer un acostament als programadors per aconseguir alguna contractació, però no vam aconseguir res. Esperem que s'adonin de la importància que té això, de la repercussió social que té, i també sobre el territori, perquè vull recordar que en la plataforma hi ha gent de totes les comarques gironines.” Pep Torner, director de la Casa de Cultura de Girona, va explicar que aquest organisme s'implicarà activament en la recerca d'un circuit per a aquest cicle i que ja n'han facilitat tota la informació als programadors municipals.

Respecte al contrasentit absolut que suposa el fet que aquest cicle tingui dificultats per aconseguir 15.000 euros i que la Casa de Cultura n'aporti 100.000 –aquest any– al Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona (FITAG), que produeix espectacles de companyies semiprofessionals de Madrid i Alacant, per dir-ne alguna, Torner va assenyalar que són dues propostes ben diferents, una d'embrionària i l'altra d'evolucionada; que el FITAG, que considera un “projecte molt prioritari”, ha reduït un 30% el pressupost –les reduccions han estat graduals els darrers anys, i de 180.000 euros es va passar a 150.000 i, ara, a 100.000–, tot i que admet que les xifres són molt diferents i que existeixen “contradiccions”.