És una de les poques col·leccions privades d'art contemporani amb vocació internacional que hi ha a Catalunya, i probablement la més exquisida perquè no respon a la crida del plaer, sinó del saber. Josep Maria Civit (Montblanc, 1947), un economista que ha triomfat en el món del disseny i la comunicació, explicava ahir a una cinquantena de col·leccionistes europeus convidats per la fira d'art Swab de Barcelona el sentit que tenen per ell les peces que conserva des de fa tres anys a la reformada fàbrica Tauler de Palamós. Hi ha obres de Sol Lewitt, Dan Flavin, Damien Hirst, Jannis Kounellis (un retaule impressionant confeccionat amb els abrics de soldats morts en la II Guerra Mundial), Joana Vasconcelos (el famós maniquí cobert de blondes passejant un gosset igualment refistolat), Ángela de la Cruz, João Louro (oportuníssima, la seva apropiació del logotip de Benetton transformant el lema en “United Killers of Sarajevo”, l'endemà de la detenció de Ratko Mladic), Jaume Plensa o Antoni Llena, moltes d'elles exposades a la planta baixa, a cura de Menene Gras Balaguer, amb la intenció que estableixin “diàlegs estranys” entre elles, explicava Civit, el magatzem palamosí del qual (terme que prefereix al de museu, que de fet no és aquest espai obert només excepcionalment als amics) s'ha convertit en visita cobejada per galeristes, crítics i col·leccionistes d'arreu del món.

Posades en relació les unes amb les altres, aquestes peces constitueixen “fragments d'una reflexió sobre el món occidental de l'últim mig segle, que va des d'Auschwitz a la sida”, va dir, perquè per Civit la gran tesi de la seva col·lecció és “la confrontació entre tragèdia i banalitat, entre dolor i felicitat, i un cert retrat del desordre del món actual, de la seva deriva”, tesi sostinguda pel diàleg conceptual de les obres mateixes, amb independència de la cronologia o la temàtica. “El rerefons filosòfic m'interessa molt més que qualsevol consideració estètica”. És així com s'ha acostat tant a l'escultura i la pintura com a la fotografia, el vídeo o la instal·lació, amb les úniques condicions, va especificar, “que representin el sentir de la meva època i que invitin a pensar”. Civit, que reserva un espai afectiu especial a Brossa i Ràfols Casamada, amics personals a qui deu, va confessar, l'accés a molts altres artistes, no nega l'experiència estètica del col·leccionisme, però per ell és sobretot “una aventura intel·lectual” i, al contrari del que afirmava Beuys, segons el qual l'art només podia estar en mans del capital, la seva col·lecció “no és fruit de cap èxit financer”.