Decadència de la Decadència. Amb el títol de l' article que obre el volum Llengua i literatura Barcelona 1700 està tot dit. El seu autor, el professor de literatura de la Universitat de Barcelona Joan Santanach, proposa repensar la Decadència, un període que va del segle XVI fins a principis del XIX i que afecta tots els Països Catalans.

El filòleg hi defensa bàsicament que es tracta d'una època que ha quedat catalogada com a fosca, pobra, amb un literatura “mediocre, repetitiva i castellanitzada”, però que tot plegat no són més que “prejudicis”, uns prejudicis que van néixer a la Renaixença, quan els intel·lectuals d'aleshores van rebutjar els models lingüístics anteriors per crear-ne de propis. “És cert que es va prendre per model el castellà i que al XVIII va haver-hi una davallada d'autors i una limitació temàtica, però tanmateix reivindiquem noms com Josep Fontanella”. Altres escriptors assenyalats d'aquest període són Pere Serafí, Josep Romaguera i el Rector de Vallfogona. Respecte a autors que, com Joan Boscà, van escriure en castellà, el professor assenyala que van fer una aposta pel que aleshores era la llengua de “prestigi” (que avui seria l'anglès) i prenien aquest model de forma “deliberada”: “No la copien, sinó que entren en un diàleg en què no hi ha submissió, sinó creativitat”. I recorda: “Aleshores no es vinculava llengua i nació”.

Xavier Torres, catedràtic d'Història Moderna de la Universitat de Girona, s'endinsa en els usos de la lectura i l'escriptura a la Barcelona del Sis-cents. “Tot i que no tenim estudis sobre l'alfabetització, sabem que la gent aprenia a llegir i a comptar”, explicava ahir durant la presentació Albert Garcia, director de la col·lecció i autor de l'article Paraules de la ciutat del Born. “Era una societat dominada per la lletra”. Garcia apunta que la predicació es feia en català, que l'escriptura notarial era majoritàriament en català i que moltes memòries i dietaris es feien en aquesta llengua, com el de Miquel Parets, de pròxima edició.

Entre els propers volums de la col·lecció, publicada per Barcino i impulsada pel Projecte del Centre Cultural del Born, n'hi ha de dedicats a la Medecina i Farmàcia, Interiors domèstics i a Les Dones.