Acostumats a rebre la literatura a través dels intermediaris: editors, crítics, periodistes, historiadors i filòlegs, sovint prescindim dels efectes immortals que produeixen determinats llibres. Alguns descarten llegir els clàssics, perquè els consideren un territori vetat, però són apriorismes que es desfan quan un afronta la lectura de Virgili, Sèneca, Marc Aureli o Plutarc sense prejudicis. Els vull recomanar avui uns llibres dels que ha publicat l'editorial Adesiara, especialment les traduccions de Jaume Juan Castelló de l'Art d'enamorar, d'Ovidi, i dels diferents llibres units de les Sàtires d'Horaci. Si volen aprendre trucs de supervivència sentimental o si volen superar un mal d'amor no cal utilitzar manuals d'autoajuda, pastilles o suport psicològic.

La lectura atenta d'Ovidi i Horaci els evitarà patiments i els reconfortarà, tot i ser autors que van viure durant l'època de Juli Cèsar i Octavià August, és a dir, fa uns vint segles. Hi ha hagut molts canvis, però en essència som els mateixos, potser les classes benestants actuals són menys cultivades perquè els seus interessos han derivat cap al que van imposar les invasions bàrbares. El circ, el sexe i les emocions podran comprovar que no han variat gens, excepte quan s'han substituït els lleons per la pilota. Els romans, a més, van saber copsar la utilitat de la poesia, un debat que en l'actualitat s'ha perdut després de la victòria i posterior marginalitat dels elitistes i altres espècies cultivades. En l'Art poètica, Horaci ja es mostrava convençut que el poeta ha d'instruir i alhora delectar. En la magnífica edició de Sàtires, que Jaume Juan Castelló va traduir magistralment en prosa al costat de l'edició llatina en vers, Horaci aconsella els lectors sobre els perills de la cobdícia, la insatisfacció, l'amistat falsa i altres delícies. En un dels capítols més hilarants, no s'està de manifestar que a ell li agrada el “sexe disponible i sense complicacions”. També recomana no especular sobre el poder de la família de la noia triada i evitar les casades: “Jo sé d'un que es va haver de llançar des de la teulada, un altre gairebé el maten a cops, l'altre mentre fugia, va caure a les mans d'una temible caterva de saltejadors, un altre hagué de pagar rescat per a salvar la pell, i encara a un altre li van donar pel cul els vigilants. Fins i tot es va donar el cas que a un li van podar amb la falç els collons i la tita per la seva lascívia... Quina diferència, pel que fa a la seguretat, hi ha amb les de segona classe, amb les de pagament!” Davant els aprofitats que es deixen seduir pel llinatge, el poeta ho té clar. Després de posar un exemple il·lustratiu sobre un conegut, conclou: “Imagineu-vos que, quan s'adona d'aquest desastre, l'esperit de la seva titola li hagués fet aquesta pregunta: “I què t'esperaves? És que jo tal vegada quan vull la meva fúria t'exigeixo una vulva engendrada per un cònsol famós i vestida amb l'estola?”. Què respondria? “És que el pare de la noia és un home important!”. No calia ni Tele 5.

Castelló també ha estat el responsable de la versió d'Art d'enamorar. L'edició d'Adesiara coincideix a les llibreries amb Poesia eròtica, d'Ovidi, que inclou Amors, Art amatòria i Remeis a l'amor. El volum forma part de Biblioteca Grècia i Roma, que comercialitzen Alpha i Edicions 62. Castelló insisteix que ha preferit el terme enamorar en comptes d'estimar perquè els romans no solien estimar sinó que seduïen i anaven per feina: “De la producció d'Ovidi és l'Art d'enamorar la que s'ha emportat la fama d'obra llibertina i ha passat a la història de la literatura com a motiu de l'exili del seu autor. No és, sens dubte, ni una cosa ni l'altra, però no volem desmentir en absolut aquesta mala fama”. El que ningú no qüestiona és que els romans sabien divertir-se.