Una persona en cadira de rodes ultima el seu darrer treball abans de jubilar-se. Podria ser el punt de partida d'un drama quotidià, però no ho és. L'home que prepara la seva última feina és un assassí a sou i, si es mou amb l'ajuda d'una cadira de rodes, és a conseqüència d'un accident laboral d'ara fa dos anys. En aquest episodi també va morir el seu fill, fet que l'assassí no ha superat. L'argument, doncs, gira cap al gènere negre, cap al thriller. Només un actor, Xavier Serrat, assumeix el repte d'explicar la situació i els seus antecedents al públic. Xavier Serrat, dirigit per Miquel Murga, presenta des de fa uns dies al Guasch Teatre, i només fins al 19 de juny, Cuando se apaguen las velas, la primera obra de teatre del guionista Èric Romero que puja a l'escena.

El text ha obert els ulls a l'actor, que ha comprès el seu personatge: “M'he adonat que els assassins també poden tenir bons sentiments”. L'assassí busca maneres per salvar la dona i la filla, ja que l'últim encàrrec podria tenir conseqüències familiars tràgiques. Serrat, un actor que alterna teatre amb cinema i televisió, reconeix que l'oportunitat de fer-lo en castellà li permet obrir mercat més enllà de Catalunya, tot i que no descarta preparar una versió en català per fer gira pel territori.

Serrat va iniciar la seva experiència en el monòleg a la Cova del Drac fa més de 40 anys. No va tornar a aquest format fins al 2005, quan va estrenar Tots estem folls al Guasch Teatre. Ara hi torna, gairebé d'improvís, perquè de seguida que va fer la proposta als responsables de la sala li van donar data. Mentrestant, Serrat s'havia après el text per mantenir àgil la memòria.