En el programa Trau la llengua emés per Canal 9 diumenge 5 de juny del 2011 a les nou i quaranta minuts de la nit, ens varen voler fer creure que, en valencià, els vocables “nuvolet” i “palometa” són sinònims. Això és completament fals. És un intent deplorable —un més— per part de la nostra televisió autonòmica de voler incrustar en el valencià una paraula castellana fent-nos creure que és genuïna. Considere lamentable que la televisió pública valenciana, que hauria de defendre i potenciar el nostre lèxic genuí i ajudar a què cada vegada es parle un valencià més autèntic i més digne, contribuïsca a empobrir i castellanitzar la nostra llengua. Lamentable i vergonyós.

Per a denominar el refresc que es fa posant a l'aigua (si és fresca, millor) una miqueta d'un aiguardent —generalment dolç i anisat— el qual, quan entra en contacte amb aquesta, l'enterbolix i fa que prenga l'aspecte d'un núvol, el valencians emprem la paraula nuvolet, denominació molt clara i molt expressiva que no necessita cap explicació. Per als valencians, una palometa és un insecte lepidòpter, no una beguda.

En el capítol de la telenovel·la L'alqueria Blanca que va emetre Canal 9 diumenge 21 d'octubre del 2007 a la nit, hi ha un moment en què un personatge li demana a Cento, el cambrer del bar del poble, “una paloma” i Cento li pregunta, fent brometa, “¿que vole o que no vole?”. Després es veu com el cambrer té en les mans una botella d'aiguardent. És evident que el que el personatge en qüestió demanava era un nuvolet. En castellà, eixe refresc es diu una paloma, probablement perquè l'enterboliment que es produïx quan entra en contacte l'aiguardent amb l'aigua recorda un colom blanc volant. Ja sabem que, en castellà, un colom es diu una paloma. Els catalans, a aquesta beguda, l'anomenen marsinada, vocable que podem trobar en el DOPV. Però la denominació popular valenciana, ben viva encara, és i ha sigut sempre nuvolet.

El 23 d'octubre del 2007 es va parlar del mot nuvolet en la llista Migjorn i Joan Carles Martí i Casanova —gran coneixedor dels parlars valencians més meridionals— ens va informar que la beguda en qüestió és molt popular a Elx i ens va aportar l'havanera que transcric a continuació.

De l'aigua dolça venim

de fer-mos un nugolet,

d'eixa que cau a la séquia

que mos duu el Sansanet.

No begues molt, que te pot fer mal

i el nugolet

se te'n pot pujar al cap.

I afegia Joan Carles Martí: “[...] tots els 14 d'agost, a Elx, celebrem El Dia del Nugolet al qual quedeu tots convidats. A la porta de l'Oficina de Turisme teniu aquest beuratge tradicional debades i abundós i a la vostra disposició”.

La grafia nugolet reflectix la pronúncia popular d'eixa paraula, no únicament elxana, sinó de la immensa majoria de valencians.

En el Diccionario de uso del español de María Moliner trobem que la setena accepció de la paraula paloma és: “Bebida compuesta de agua y aguardiente anisado”. També s'usa en castellà, amb el mateix significat, el diminutiu palomita.

No hi ha cap diccionari valencià o català, antic o modern, que assigne el significat definit a les paraules paloma o palometa, excepte el diccionari del SALT 3 que en la sisena accepció de l'entrada palometa diu: “Beguda elaborada amb aigua i anís o cassalla.” Trist paperot el d'aquest diccionari —i el de Canal 9—: actuar com a cavall de Troia per a introduir de manera subreptícia en la nostra llengua castellanismes innecessaris.

Només em resta afegir que si en lloc d'afegir-li a l'aigua una miqueta d'aiguardent se li n'afig una bona quantitat, en eixe cas el refresc rep, per raons obvies, el nom de tempesta.

Tenim un poble creatiu i enginyós que inventa noms propis i adequats per a cada cosa, ¿quina necessitat tenim d'adoptar els de la llengua veïna?

En el mateix programa, el presentador va dir “fa olor a cervesa” en lloc de “fa olor de cervesa”. Cal aclarir-li al senyor Eugeni Alemany que els valencians podem posar-nos —si ens abellix— camises de flors, però mai de la vida “camises a flors”.

A Benassal, en la Font d'en Segures, per a expressar la idea que l'aigua li havia fet bon profit, li havia provat, li havia anat bé, va dir “l'aigua clara se m'ha sentat molt bé”. No cal fer cap comentari.

En un programa anterior —el que parlava de peixos— va usar el verb “caure” com a pronominal, que és un castellanisme flagrant.

Espere que ningú m'acuse de ser negatiu ni de ser destructiu. El programa Trau la llengua és francament bo. Està ben fet i ensenya coses interessants. És un programa fet en valencià i sobre el valencià. Però tot açò no cal lloar-ho. La televisió autonòmica valenciana es va crear —entre altres motius— precisament per a fomentar, defendre, potenciar i dignificar el valencià. Fer programes com Trau la llengua és la seua obligació. I fer programes bons i ben fets també és la seua obligació. Precisament per això paguem tots els valencians del nostres imposts el pressupost de RTVV, per a poder veure programes de qualitat i en valencià.