En el capítol 10 de Senyor Retor —la sèrie que Canal 9 ens oferix cada dimecres a les deu de la nit— titulat Elisa, in love, emés el 25 de maig del 2011, el protagonista principal, el capellà don Horaci, organitza una col·lecta per a ajudar els pobres de Rwanda. En diversos moments del capítol podem sentir algunes frases del tipus “a Rwanda la gent es mor de gana”.

¿Què significa gana? Gana significa, en general, desig o impuls de fer alguna cosa i, de manera especifica, desig de menjar, és a dir, apetit. Per a expressar la idea de la 'falta dels aliments imprescindibles per a sobreviure' i també del 'sofriment produït per la falta d'eixos aliments' hem de recórrer, necessàriament, a la paraula fam. Una persona pot morir-se perquè li falten durant molt de temps els aliments que cal ingerir per a poder sobreviure i, per desgràcia, això passa cada dia a moltes persones. Però hem de dir que eixes persones s'han mort de fam, de desnutrició, d'inanició, no de gana. Una persona és impossible que es mora de gana. És completament impossible morir-se d'apetit. Per moltes ganes que tinguem de menjar, per molt apetit que tinguem, això mai ens causarà la mort. Només ens pot causar desfici i malestar.

Si cerquem la paraula gana en el DIEC —l'únic diccionari normatiu de la nostra llengua, per ara— trobem que la primera accepció d'aquest vocable és “desig, voluntat de fer alguna cosa” i la segona és “desig de menjar”. El citat diccionari il·lustra la segona accepció amb els exemples següents: És tard, i tinc gana. Perdre la gana. Agafar gana.

Si busquem en el mateix diccionari la paraula fam trobem que diu: “ganes intenses de menjar”. I posa els exemples: Patir de fam, passar fam. Morir de fam.

Tots els valencians diem coses com, per exemple, “ara no tinc gana de dinar”, “el xiquet ha perdut la ganeta de menjar”, etc., però diem i hem dit sempre “morir-se de fam”, mai “morir-se de gana”. ¿Per quin motiu s'empenyen en Canal 9 en difondre paraules i locucions que són estranyes als parlars valencians —i en el cas que ens ocupa, damunt, incorrectes—? Fent això es lesiona de manera important l'autoestima dels valencians el quals, al sentir paraules i expressions que no són les que ells usen, pensen que parlen malament, que parlen un mal valencià, quan en realitat són ells els que parlen bé, els que conserven una llengua viva rica i digna.

És totalment impossible morir-se literalment de gana perquè gana és “desig de menjar” i ningú és mor de desig. Ara bé, podem usar el verb morir hiperbòlicament, amb el significat de 'tindre moltes ganes d'una cosa', i podem dir que algú es mor de gana de menjar gambes o esclata-sangs com podem dir que es mor de gana de tindre un cotxe de tal marca, d'anar a París o de ser encarregat de negociat. Això és completament diferent. És un sentit figurat del verb morir que tothom entén i diferencia del sentit real.