La primera vetllada nocturna de concerts del FIMPT de Vilanova i la Geltrú va ser irregular després de l'actuació d'El Pont d'Arcalís, a la plaça de la Vila. En el flamant nou auditori Eduard Toldrà es va presentar el grup Ialma, un quintet femení gallec arrelat a Brussel·les que cultiva l'art de les cantareiras. Un joc de veus que segueixen la tradició i que han guanyat volada des que han deixat de cantar a cappella per incorporar tres músics. A les noies, que van interpretar les peces del seu últim disc, Simbiose, els falta imaginació tant en els arranjaments com en la posada en escena.

A qui també li falta fer un pas per tenir personalitat pròpia és a la banda xilena Chico Trujillo. Amb aquesta la festa està assegurada, però la fusió de cúmbia colombiana amb ritmes tropicals i ska resulta excessivament familiar perquè mereixi el salt a la primera divisió del mestissatge. Balcanegen bastant amb una secció de vents que contrasta amb el caràcter llatí del seu líder i vocalista, Aldo Asenjo. Un personatge que despunta gràcies a un sentit de l'humor particular.

El millor plat de la nit va arribar a les postres amb els francesos Santa Macairo Orkestar. Col·laboradors de la companyia tetral Royal de Luxe i de la banda nord-americana Mardi Grass Brass Band, aquest sextet va mostrar que està situat en un grau superior tant tècnicament com en el seu concepte de barreja estilística. Divertits, rítmics, dominadors de l'escena, mesclen sense complexos tota mena d'estils, un mestissatge sonor sorprenent de gran nivell interpretatiu. Una banda a cavall entre les fanfares i els grups de rock que caldrà que els programadors catalans tinguin en compte, en especial els barcelonins. Tot un descobriment que ens agradaria tornar a veure aviat en un escenari més adient que una plaça major.