Els drames de connotacions històriques sempre han estat terreny adobat per al treball escènic. La creació europea se'ls ha mirat durant segles per reinterpretar-los, i si s'hagués entretingut en els que ofereix la mística catalana, de segur que haurien trobat en el comte Arnau i Adalaisa una deu d'inspiració brutal. Que un senyor feudal persegueixi una abadessa fins a aconseguir-la i l'abandoni un cop embarassada resulta terriblement temptador per a un dramaturg, i molt més encara si ella mor desesperada i l'ànima d'ell és condemnada a vagarejar eternament cavalcant pels boscos. Un tema massa intens per no aprofitar-lo. Ho va fer Maragall en temps de reforç dels referents propis, i ho promou ara Sant Joan de les Abadesses a través dels cicles de representacions del mite del Comte Arnau. Dissabte al vespre el claustre del monestir va acollir la inauguració del cicle d'enguany amb la presentació d'un captivador ballet argumental per escenes de l'esbart Marboleny, que a la seva potent base artística i tècnica hi ha afegit luxes com ara la relaxant simplicitat coreogràfica de Manuel Cubeles, la potència dramàtica de la veu de Lluís Soler i la calidesa del cant de Lídia Pujol. Conduït per Jordi Bassaganya i Joana Vila, el cos de dansa va demostrar una homogeneïtat extraordinària en què cal destacar la candidesa d'Adalaisa i l'hieratisme d'Arnau, amb llambregades de genialitat, com la frescor refulgent dels nuvis del poble. Amb el fil conductor del torbador poema simfònic La maledicció del comte Arnau d'Eduard Toldrà, l'eclecticisme de la banda sonora va contribuir a la comprensió argumental amb referències continuades a melodies i danses molt identificables, posades en ordre amb mestria per Agustí Pedrico i interpretades amb caràcter definitori per la cobla Ciutat de Girona, que malauradament no va actuar en viu, sinó via enregistrament.