L'arquitecte Vives Castellet, dissenyador del refugi antiaeri de la Guerra Civil que hi ha sota la plaça del Blat, a Valls, mai s'hauria imaginat que setanta-tres anys després que es construís, aquesta galeria recoberta de maons passaria a ser centre d'interès de les futures generacions. Fa pocs anys, la boca d'entrada va ser desbrossada per un equip de voluntaris de la secció d'espeleologia de l'Associació d'Alumnes i Exalumnes de l'Escola del Treball (AAEET) liderat pels historiadors Francesc Murillo i Àngel Gasol. Després d'un temps d'oblit, els alumnes de la Casa d'Oficis han rematat la feina amb la rehabilitació de la sala gòtica, l'espai subterrani annex al refugi localitzat sota de Can Sagarra, un recinte dedicat des d'ara a la memòria històrica i on es resumeix el període comprès entre els anys 1931 i 1979 a Valls. Àngel Gasol, el guia que cada dia acompanya els visitants a recórrer les entranyes de la ciutat, deixa ben clar que de refugis en tenen moltes ciutats, però el públic que l'escolta s'adona de seguida que el de Valls té particularitats que el fan singular i únic, i potser per això en els pocs dies que fa que és obert ja l'han vist forasters de Tarragona, Reus i Cambrils. Un vídeo obre les portes al públic amb La primavera republicana, i el guia, molt equànime, aclareix que no va ser tan idíl·lica com podria pensar l'espectador. Ho testimonia una declaració documentada de Maria Solé, que per poder ser enterrada pel ritual cristià ho va haver de deixar per escrit. “És l'altra meitat de la història, perquè hi ha sectors que se sentien oprimits i d'altres que passaven penúria econòmica”, diu el guia. La sala està plena de documents històrics, com ara el paper moneda que imprimia el municipi amb motius al·legòrics de Valls, la fotografia d'un grup de voluntaris reclutats pel setmanari Treball i la multa de 500 pessetes que el govern civil va imposar a Rafel Castells i a l'editor per haver fet la participació de casament en català. En plena explicació dels bombardejos de la guerra, el guia fa una pausa i convida tothom a resseguir el refugi, construït a mitjan 1938 i a prou fondària per no rebre l'impacte de cap obús. Retornats a la superfície, arriba el moment de parlar de la Transició, que, malgrat que està datada al 1979, el guia prefereix allargar-la fins al 1981,“perquè el febrer d'aquell any encara hi va haver un intent de cop d'estat”.