Des d'ahir a les deu de la nit, 365 arxivadors i 730 carpetes dels anomenats papers de Salamanca ja són a l'Arxiu Nacional de Catalunya, amb seu a Sant Cugat. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, es mostrava “emocionat” per la recuperació d'una documentació amb un “enorme valor simbòlic i polític”. Mascarell es va alegrar de recuperar una documentació “confiscada en temps de dictadura i que torna en temps de democràcia”.

En aquesta segona gran tramesa s'inclou documentació de partits com ara ERC i els desapareguts PSUC i el POUM, i també de sindicats. En concret, de la secció catalana de la UGT (l'anomenada Columna Durruti) i de la CNT. També hi ha diaris i publicacions com ara Solidaridad Obrera de la CNT i Tierra y Libertad de la FAI, i la d'altres col·lectius, com les milícies antifeixistes, el Centre Republicà d'Igualada, l'Agrupació d'Indústries Gastronòmiques de Catalunya i el Socorro Rojo Internacional. A més, hi figuren documents privats de Barcelona i Lleida, entre els quals destaca la correspondència de Francesc Cambó i Joan Lluhí i Vallescà, conseller de la Generalitat durant la Segona República.

Tot i que la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, va dir ahir que amb aquest “gruix de documentació” el govern es posaria “quasi al dia” amb la devolució compromesa amb Catalunya; i que el delegat del govern espanyol a Catalunya, Joan Rangel, afirmés en un comunicat que el que queda són “fonamentalment objectes”, l'opinió de Ferran Mascarell i de la Comissió de la Dignitat apunta el contrari. El conseller de Cultura assegura que encara queden prop de 600 capses amb material divers. Segons Josep Cruanyes, portaveu de la comissió, faltaria ben bé una quarta part de la documentació privada espoliada. I no es tracta de “quatre banderes”. Hi ha, segons assegura, documents privats dels serveis secrets de la Generalitat durant la Guerra Civil, correspondència del president Irla, del conseller Sbert i documents de particulars, d'entitats maçòniques i bona part del fons hemerogràfic total.

En una trucada telefònica a la comissió, la ministra es va mostrar favorable a resoldre aviat el retorn dels papers. De moment, però, caldrà esperar al setembre, quan la comissió mixta que avalua l'origen català dels arxius té previst reunir-se. Un temps d'espera que s'afegeix als més de cinc anys de l'aprovació de la llei que reconeixia el dret dels catalans de recuperar el seu patrimoni.