Hi ha qui la compara amb PJ Harvey, però la cantant mallorquina Maika Makovski té un caràcter musical propi que li permet anar del rock estripat fins al pop més dolç. Mentre enllesteix un nou disc, que sortirà a l'octubre i del qual oferirà un tast al Mercat de Música Viva de Vic, fins al 31 de juliol actua al Teatre Romea en l'espectacle Desaparecer, al costat de Juan Echanove, sota la direcció de Calixto Bieito.
És la primera vegada que fas teatre?
És el més a prop que he estat de fer teatre, però en general el que faig és música dins d'una història. És una cosa que sempre m'ha agradat molt perquè, a més de ser cantant, també sóc intèrpret de les meves cançons. M'agrada viure-les a través de la lletra i la melodia cada vegada que les toco i aquest context encara m'ho facilita més. Estic al piano, un instrument que tenia maleït perquè només l'associava a la música clàssica, i ara m'hi he pogut reconciliar.
A partir d'ara el piano guanyarà presència en la teva música?
En el futur, sí. Ja fa molts anys que toco la guitarra en directe i crec que perquè les coses segueixin vives s'han d'incorporar elements nous.
Com va arribar la proposta de Calixto Bieito?
Bieito havia programat la nostra banda en un festival a Salamanca i, quan va començar a pensar en aquest projecte, per sort per a mi, es va recordar de nosaltres.
La música de Desaparecer l'has publicat en un disc.
Sí, és una part més íntima i casolana de la meva música. Encara que faci servir textos d'Edgar Allan Poe no puc evitar fer-ho des de mi mateixa. D'alguna manera segueix la línia del tercer disc, Maika Makovski.
Amb l'àlbum Maika Makovski dius que vas voler renéixer?
Sí, ho necessitava molt perquè ja no m'estimulava el que sentia i vaig començar a escriure cançons que en principi no tenien res a veure amb mi, forçant el canvi, fins que vaig trobar una via nova.
Creus que aquesta nova via té gaire recorregut?
Ara ja he trencat, estic molt més tranquil·la, i ara em toca construir. Segurament faré coses molt diferents a aquest disc però no crec que sigui un canvi tan radical.
De fet, és un disc molt variat.
Jo tenia por quan escrivia les cançons que no hi hagués un fil conductor, però hi és. I és que les cançons més lluminoses en realitat no ho són tant i les fosques busquen una llum.
Vas començar molt jove.
Vaig començar a escriure als 12 i a tocar als 15. La música em ve de família perquè el meu pare és músic i si des que ets un nen ho veus a casa...
La teva mare és andalusa, el teu pare, macedoni i tu vas néixer a Mallorca. Influeix la barreja de cultures la teva música?
La meva falta d'arrels concretes em dóna llibertat d'agafar de tot arreu i no sento que degui res a cap tradició. M'agraden les tradicions, però les incorporo lliurement. No és que no em senti d'enlloc, sinó de tot arreu on he viscut.
Cantes només en anglès. T'agradaria fer-ho en català?
El Joan Bibiloni m'ha demanat de fer un tema que formarà part d'un disc adreçat als nens i això ho faré en mallorquí. I en castellà, escric cançons però encara no saben caminar soles.
Estàs preparant un altre disc amb la teva banda. En quin punt està?
Estic escrivint un nou disc que gravaré a l'agost i sortirà a mitjan octubre. Serà una mica més lluminós que el Maika Makovski perquè el moment que estic vivint ho és molt més. Serà més enèrgic, amb cinc músics, i poc arreglat.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.