El ministre de cultura del govern francès, Frédéric Mitterrand, visita dimarts 26 de juliol l'abadia de Sant Miquel de Cuixà, situada al terme municipal de Codalet vora de Prada del Conflent.
L'arribada a l'abadia està prevista a les set del vespre. Començarà amb una visita de l'abadia, on serà rebut per la comunitat dels monjos catalans a la sala capitular. Acabada la visita tindrà lloc la signatura de la convenció plurianual 2011/2013 amb el Festival “Pablo” Casals. La convenció serà signada també pel president del Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló Christian Bourquin i la presidenta del departament dels Pirineus Orientals Hermeline Malherbe. En aquesta ocasió, Bourquin ha anunciat que vol demanar explicacions al ministre sobre “la manca de finançament de l'Estat per al projecte de Museu Memorial del Camp de Ribesaltes”. Aquest Memorial-Museu ha d'estar situat a l'antic camp de concentració de Ribesaltes, gestionat pel Consell General, però de moment el projecte està aturat per manca de finançament estatal, que hauria de cobrir el 40 per cent del pressupost.
La visita del ministre a Cuixà s'acabarà amb l'assistència del concert de l'Orquestra Nacional Clàssica d'Andorra, amb el pianista Jean-Philippe Collard dirigits per Gerard Claret.
Comentaris
el Bourquin li hauria de demanar si pensa adaptar la directiva 2007/23/CE per mor que els correfocs siguin encara possibles a partir del 2015
Maulara-ment els Catalans sebem molt be que França al igual que Espanya ant fet i fan tots els possibles per anular la llengua i cultura Catalana,però vaja,dir Pablo Casals en lloc de Pau Casals a tant insigne Catalanista,es un insult a la seva memòria,i encara mes quant el concert es du a terme en un Monestir situat en terres Catalanes,si ja se que sòrtira mes d'un espanyanofol dient que no son terres Catalanes sinó Franceses,doncs mireu caps de soca,per molt que vos dolgui tant la Catalunya Nord com el Principat sempre sera Catalunya,aixi que se men fot que vos fiqueu a lladrar com els gossos fastigósos que sou.
Benvolgut Sr. Rossello, abans d´insultar als altres fagi un esforç i provi de escriure el catala una miqueta millor perque el seu texte esta ple de faltes. Jo no el escric be pero no vaig donant lliçons a ningu.
A mes a mes de malauradament (i no maulara-ment, o sabem (i no sebem) , etc. etc. La seva errada mes important no es filologica sino important desde el punt de vista de un independentista, La Catalunya Nord, aixi com La Franja, o el Pais Valencia, o Les Balears o L´Alguer son (per vostes) els Païssos catalans pero no pas Catalunya, Catalunya es (repeteixo, per vostes els independentiste s )sols el Principat. Passi-ho be i no es mossegui la llengua.
Sr Hervé, o que ratifiqui d'una vegada la carta europea de protecció de les llengües.
Desdeluegu que el dia que es mori l'Arnaldo n'haurem d'inventar un altre d'igual.
Es que sois tan tontos. . . y dais tanto juego . . . . .
Pere Anton, només una petita remarca: el conseil général dels piryneus orientals (Catalunya nord) va signar un manifest afirmant que la llengua catalana és el puntal de l'identitat d'aquest departament, lo qual està al oposat del que has escrit.
He omès dir que aquest manifest va ser signat en el any 2007
El Frédéric Mitterrand declarava fa poc que les llengües minoritzades no necessitaven cap llei, ni altre reconeixement ja que eren reconegudes per la constitució francesa. Aquest sol fet per a ell les poses a un nivell molt alt. Sabem el que n'és de veritat. Ara el govern francès té un tal Xavier North responsable d'aquestes llengües. Ell declara que una llengua és obligtòriament acompanyada d'un exèrcit, i si no és així, no és cap llengua.
El Frédéric Mitterrand ell és ministre de cultura i s'ha de cuidar de cultura.
Sota el cel de l'administració francesa, sola la llengua francesa és cultura...
Tinc molt i bons records de la UCE de Prada. Sempre comença les classes just quan acaba el festival de "Pablo Casals". És una pena que a aquestes alçades encara li posin "Pablo", però ja hi estem acostumats. Ell es veu que es signava així quan hi va fer estada. Sant Miquel és un marc magnífic per tota clase de música. Allí hi vaig escoltar per primer cop, ja fa molts anys, en Savall amb la seva viola de gamba, que en aquell moment, jo desconeixia totalment. Aquesta i moltes altres experiencies viscudes en aquest racó de la Catalunya nord, son una meravellosa experiencia.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.