No es pot demanar més: una cantant excel·lent, un programa interessant i un pianista exquisit. Una sala idònia i acollidora i un piano bo. Cambrils, a part d'escenaris espectaculars, disposa d'aquesta petita joia que és la cripta de l'ermita, ideal per a la música de cambra. La soprano Helena Copons i el pianista Jordi Armengol ens van oferir a la primera part, sota el títol El romanticisme austríac, obres de Brahms i Liszt, amb molta relació amb Viena, i també de Schumann, lligat a Leipzig, Dresden i Düsseldorf, musicant poemes florals dels alemanys Rückert i Heine, de l'escocès Burns i de W. Von der Neun, compositor ben romàntic però no sé si gaire austríac. Tot va ser de gran nivell però encara ens colpeix el Dort in den Weiden (Allà als prats) de Brahms sobre un text d'Anton Wilhelm von Zuccalmaglio, la història d'Els tres gitanos de Liszt sobre un text de Nikolaus Lenau –nom literari del baró de Strehlenau– i les belles cançons Les campanes de Marling i Freudvoll und leidvoll (Alegrement i dolorosa) del mateix compositor sobre poemes de Kuh i Goethe.

La segona part, triada pels organitzadors entre diverses altres opcions, va ser dedicada a la cançó espanyola del segle XX en què les Seis canciones d'Eduard Toldrà, amb un excepcionalment ben interpretat Cantarcillo, ens van dur, a través de quatre Canciones de juventud de Manuel de Falla a dues Tonadillas d'Enric Granados, molt ben dites, en què si encara era possible, va lluir més la qualitat del pianista. Una propina final amb el Maig de Toldrà va ser la rúbrica d'una veritable nit musical.