Visita al Museu Víctor Balaguer
En una època en què la marca mana, el màrqueting és imprescindible i no n'hi ha prou de participar en xarxes socials, sinó que fins i tot es recomana la contractació de community managers (responsables de crear, gestionar i dinamitzar una comunitat d'usuaris d'internet), els museus semblen un format cultural digne d'estar en... un museu. Si el museu porta l'afegit “del Barça”, tindrà cues de visitants. Si té una exposició temporal cridanera, d'algun artista dels més populars, també pot funcionar.
Què passa quan el museu està lluny per al centralisme barceloní, per exemple a Vilanova i la Geltrú? I si té una marca poc atractiva com Biblioteca Museu Víctor Balaguer (un polític i escriptor important, però no prou per ser un reclam per si mateix)? Doncs passa que les visites estan molt per sota del que es mereix l'espai (un edifici senyorial, remodelat fa pocs anys, construït el 1884 ja com a museu i biblioteca, inusual en l'època), tot i que tingui peces valuoses, d'aquelles que el públic no es perdrà al Caixafòrum de Montjuïc, com ara Grecos, Rubens, Goyas, Van Dycks, perles de Martí Alsina, Rusiñol, Casas, Nonell i Mir, una important col·lecció d'art informalista i, fins i tot, entre moltes altres peces de diverses èpoques, orígens geogràfics i estils (s'exposa un 10% del fons del museu, d'unes 10.000 peces), veiem una petita mòmia egípcia que va passar la duana catalogada com a “bacallà sec”.
Els responsables de la institució han d'implicar-se en la promoció gairebé individualitzada amb cada visitant i confiar en el boca-orella, com fa la directora, Mireia Rosich. I, si cal, oferir activitats complementàries: casaments a la biblioteca. Tenim poc temps per al lleure i massa cops permetem que el sodomitzi la televisió. Desplaçar-se d'allà on sigui fins a Vilanova i la Geltrú per anar a un museu tan peculiar i recomanable com aquest, amb una història amb cops de misteri (on és enterrat realment el maçó Víctor Balaguer?) i romanticisme, com el sorprenent llegat de l'amant del mecenes Lluís Plandiura, val molt la pena.
A més, està al costat de l'estació de tren i a prop de la platja i del passeig marítim, amb els seus bons restaurants, tot ideal per complementar una visita inoblidable.
