Cultura

Intrigues de pedra

Fer esport, menjar sa, posar fre a l'estrès... Aquests són sovint els propòsits que tots ens fem per Cap d'Any. Però, i a l'estiu? A l'estiu el millor pla –més d'un hi deu estar d'acord– és llegir i fer net amb la pila de llibres que creix a la tauleta de nit. I ja ens imaginem tombats a la fresca amb un bon llibre a la mà sense veure desfilar les hores. Doncs bé, avui proposem una selecció de lectures per acompanyar les vacances triades segons l'indret de Catalunya on s'ambienten, i les hem dividit seguint les diferents comarques d'estiueig. Comencem per les de Girona, que són de les més turístiques, i continuarem per les de Tarragona, dimecres vinent.

Destaquen les novel·les històriques que fan reviure el patrimoni cultural de la zona. És el cas d'Escollida pels déus (Columna), de Maria Carme Roca. L'obra situa el lector en l'època d'esplendor d'Empúries, concretament el 305 abans de Crist, per seguir les aventures de l'Hèlia, una nena fruit d'un amor prohibit que creixerà acollida per una cortesana. Intrigues, guerres, passions: tot hi és, en aquesta novel·la que dóna vida a les ruïnes de la metròpoli grega.

També de caire històric és la novel·la de Núria Esponellà Rere els murs (Columna), guanyadora del premi Néstor Luján. L'autora s'endinsa en la vida de la comunitat dels benedictins de Sant Pere de Rodes a la segona meitat del segle XII, just quan el monestir vivia en plena efervescència. Malgrat ser un entorn eclesiàstic, el monestir no s'escapa de les tensions produïdes per les picabaralles entre el vescomte de Peralada i el compte d'Empúries, enfrontats per lluites de poder. Davant d'ells, l'abat Berenguer vol defensar els privilegis de la seva comunitat. Enmig d'aquest panorama d'intrigues apareix el personatge del Mestre Peire, un dels escultors de més renom del moment que té l'encàrrec de d'esculpir la portalada de marbre de Sant Pere de Rodes.

Arran de la publicació de la novel·la, el monestir proposa visites teatralitzades inspirades en el llibre, organitzades cada dijous d'agost a les 20.00 h.

Seguint amb la veta històrica però traslladant-nos al segle XV, Pi Molist fa reviure l'època en què els poblets de la costa eren víctimes dels atacs dels pirates. Promet-me que seràs lliure (Columna) engega a Llafranc el 1448, any en què una galera pirata ataca el poble i deixa orfes Joan i el seu germà petit. Per buscar-se la vida, viatgen a Barcelona, punt de partida al seu torn d'una odissea que durà Joan per Sardenya, Sicília, Nàpols, Roma i Gènova en plena època de revoltes i guerres.

Històrica però d'una època més recent, Amor i guerra (Planeta), de Núria Amat, és una novel·la que narra una història d'amor entre Valentina Mur, una jove anarquista, i Artur Ramoneda, el cosí de Ramon Mercader, l'assassí de Trotski. Guanyadora del darrer premi Ramon Llull, la novel·la teixeix una trama que transcorre en part a la Figueres del final de la Guerra Civil, una ciutat que és descrita per la pròpia autora com “un personatge més de novel·la”.

Marius Carol, de la seva banda, recrea l'estada de l'escriptor nord-americà Truman Capote a Palamós, on va passar tres llargs estius a principis dels anys seixanta. En aquell moment estava en ple procés de redacció d'Asang freda, pendent de la sort dels seus protagonistes. Anècdotes com ara que a Capote li agradava escriure des del llit amb llapis de punta fina i dur pijames de seda es poden trobar a L'home dels pijames de seda (Columna).

Girona també està de moda i guanya terreny en el gènere negre. És el cas de Tramuntana (Empúries), de Xavier Moret, en què el detectiu Max Riera s'afronta a un assassinat d'una prostituta. La investigació el durà a visitar els prostíbuls de carretera i a indagar en les màfies de tràfic de dones i de drogues de la zona. Molt actual tot plegat.

Més assassinats. A Una paraula més (Alisi) d'Eloi Vila, Max Oliva, un fotògraf en hores baixes, investiga la mort d'un amic. La recerca el portarà de Lisboa a Camprodon, on s'haurà d'encarar amb els caps de la màfia ucraïnesa, però també –i encara pitjor– al seu passat familiar i, en definitiva, a si mateix.

Directament de la Catalunya del Nord arriba Agulleta i fil de vint (Trabucaire), la primera novel·la policíaca dels germans Jacint i Esteve Carrera. La intriga transcorre de Perpinyà a la Costa Vermella i fins l'Alt Empordà amb el rerefons de projectes urbanístics, turisme de masses i ambients tèrbols.

Una altra solitud (A Contravent) són figues d'un altre paner. Es tracta del debut literari de Jaume Genís, que recupera el clàssic de Víctor Català, Solitud, per fer una versió sui generis. Escrita en forma de diari, el protagonista és un estudiós de l'obra d'Eugeni d'Ors que viu aïllat en un xalet d'alta muntanya, el qual, si bé no s'especifica a quin indret, s'esbrina que es troba en algun punt dels Pirineus. L'estudiós es relaciona amb una parella que ha anat a passar l'hivern en una casa propera, i una mica més amunt viu el guarda del refugi, un personatge misteriós.

Per acabar aquest recorregut, Un dia tranquil (Tusquets), del crític literari Ponç Puigdevall. Es tracta d'un dels millors títols de la temporada, una novel·la que segueix el dia a dia de Nicolau Batet. Cansat de la vida a ciutat, marxa al seu poble natal per assistir a la festa de casament d'uns amics de joventut. Un cop allà, constata que tot ha canviat i que l'“edat de les il·lusions” s'ha evaporat. Tot i que l'autor no ho especifica, es pot detectar fàcilment que Puigdevall està fent referència a Girona i a Sant Feliu de Guíxols, la seva ciutat natal.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.