Amb ell, els cels ventosos de l'Empordà van omplir-se de cabotes, com si alguna criatura entremaliada hagués llançat a l'aire un grapat de claus amb la càndida idea de fixar l'enormitat canviant d'aquestes blavíssimes atmosferes. La dèria d'Evarist Vallès (Pierola, 1923-Figueres, 1999) amb els seus claus volàtils i juganers per força havia d'atraure un paisà tan o més llunàtic que ell com Salvador Dalí, que va aplaudir amb entusiasme el seu enginy fins a arribar a oferir-li una sala permanent al seu teatre-museu de Figueres. Ara, aquest pintor de referència en l'estimulant avantguarda empordanesa de mitjan segle XX torna a ser recordat en una retrospectiva coordinada per la crítica d'art Pilar Giró al Castell de Benedormiens de Castell d'Aro. L'exposició, que s'inaugura demà (20 h) en un acte durant el qual se sortejarà un dibuix de l'artista, recorre la trajectòria d'Evarist Vallès des de la seva primera etapa de clara adhesió surrealista i la gradual immersió en l'informalisme arran de la seva estada a París, als anys cinquanta, fins a l'aproximació a l'art conceptual, amb les seves exploracions del blanc absolut, el període dels paisatges metafísics i el retorn final a la figuració clàssica.