Si féssim un campionat de festivals entre la Costa Brava i la Costa Daurada, se l'enduria la primera. El desequilibri segueix sent ben palès, i podríem trobar molts motius pels quals Bryan Ferry o Quincy Jones fan concerts exclusius a la zona de Girona i no a la de Tarragona. D'entrada, perquè el nivell econòmic del turisme a la Costa Daurada és d'espardenya i se l'atreu per la festa i els parcs temàtics.

Els festivals de Cap-roig i Peralada, tots dos privats, com també el Festival de la Porta Ferrada o l'Acústica de Figueres, han elevat el caixet musical fins a extrems d'exquisidesa, aprofitant el seu públic “selecte”. Dit d'una altra manera, a Girona hi ha diners i tradició per invertir-los en cultura. Demanar a un tarragoní que pagui 100 euros per escoltar Bryan Ferry és encara ciència-ficció, potser perquè no els té. O perquè no està acostumat a pagar-los. Tarragona ha apostat per la cultura popular i no per la culta. S'ho gasta tot en les festes majors i en l'arqueologia de cara al turista. No negaré que s'ha fet una bona feina amb Santa Tecla, la Tarraco Viva o la Setmana Santa, però també és cert que s'ha acostumat a la gent que la música sigui gratuïta, organitzada des de l'Ajuntament.

Per altra banda, seria tapar-nos els ulls si no reconeguéssim la falta de suport dels mitjans generalistes envers el que es fa al sud de Barcelona. Qualsevol concert que es fa a la capital o a la Costa Brava rep una desproporcionada atenció en comparació amb el que es fa a Tarragona. Possiblement, per falta d'hàbit d'anar al sud, per no acabar-se de creure que hi pot haver res d'interessant. O perquè la gran majoria de periodistes són de Barcelona cap amunt, i no cap avall. I així passa que festivals de rock com el Palm-Fest gairebé no tenen ressò, o que el Delta Sound d'Amposta només surt a la tele quan l'alcalde d'Amposta el prohibeix.