A quatre dies de les últimes eleccions municipals, en poc més de quatre mesos, l'anterior govern de la ciutat, malgrat el desacord en el si del tripartit municipal amb ICV i ERC demanant a l'alcaldessa Pagans (PSC) que aturés el procés, es van presentar les bases del concurs d'avantprojectes per a la construcció de la seu del Centre d'Art Contemporani de Girona, el Bòlit, al solar de les antigues casernes, a Emili Grahit, al costat de la nova biblioteca pública, les obres de la qual van a una velocitat considerable; es van seleccionar els cinc finalistes i es va triar el projecte guanyador en un temps rècord. Tot va anar acompanyat de la pertinent campanya d'articles en premsa justificant la necessitat imperiosa de la realització del projecte, i de l'anunci, a so de bombo i platerets del diputat Àlex Sáez (PSC) l'octubre de l'any passat, que el govern estatal havia inclòs una esmena en els pressupostos generals en virtut de la qual destinaven 400.000 euros a l'elaboració del projecte executiu del centre, que cobreixen la pràctica totalitat del seu cost. El despatx del barceloní Josep Llinàs va guanyar el concurs i se suposa que se li va encarregar la redacció del projecte executiu. Ara, però, tot ha quedat congelat almenys en aquest proper mandat de quatre anys per decisió del nou alcalde de Girona, Carles Puigdemont, que ahir ho va justificar: “La ciutadania no entendria, veient la retallada, que realitzéssim un projecte que no és prioritari –va dir–, no dic que el projecte no sigui vàlid, ni tampoc el qüestiono, però és que en els pressupostos municipals del 2011 tampoc no hi ha cap partida destinada al Bòlit”. En l'anterior legislatura, ICV i ERC es van negar que hi figurés cap de partida destinada a aquest fi. Respecte al gairebé mig milió d'euros que costa el projecte –després s'hi haurien d'invertir 4,5 milions per executar-lo–, Puigdemont no va saber dir a quina altura estava el procés, si es perden o no aquests diners i quina mena de drets adquirits té el guanyador del concurs en cas que el projecte no s'executi o s'aturi, com és el cas, l'elaboració d'aquest projecte. Puigdemont va explicar ahir que ja ha parlat de tot plegat amb la directora del centre, Rosa Pera, que va manifestar ahir que no la sorprèn “que no es construeixi de manera imminent” el centre, que està col·locat al circuit de l'art contemporani, remarcant que ha estat inclòs entre els setze espais culturals més destacats de l'Estat en el llibre Nuevos Centros culturales para el siglo XXI en España. Consenso y conflicto, al costat de centres com el Reina Sofia, el Macba i el CCCB. Pera afirma que en temps de crisi és el moment “per reformular, repensar i adaptar” els projectes, i que el centre pot continuar la seva tasca en altres infraestructures. Pera diu que es manté a l'aguait sobre les “directrius en política cultural” del nou equip municipal.
La Mercè, sense direcció
D'altra banda, Puigdemont va explicar que es planteja “amortitzar” la figura de direcció de La Mercè, és a dir, que no hi sigui, i convertir una situació aparentment provisional com en l'actualitat, en definitiva. Respecte al centre cultural municipal, l'alcalde creu que cal fer “una reflexió a l'entorn de La Mercè i la seva relació amb la Casa de Cultura” per tal d'aprofitar sinergies, en la línia del que apuntava fa uns dies la nova directora d'aquest equipament, Natàlia Molero.
En un altre front obert, Puigdemont, que es mostra molt més contundent en aquests afers ara que durant la campanya, advoca per la revisió del model que segueix actualment el Festival de Músiques Religioses i del Món de Girona: “Cal fer un estudi de despeses i ingressos, de la contractació, del model en si del festival”.
I pel que fa a la reforma de l'antic Cinema Modern, actual seu del Truffaut, l'alcalde creu que podria estar vinculat, per la proximitat del Teatre Municipal, a les arts escèniques, i desestimaria així el projecte del govern anterior, que fins i tot va fer una consulta popular, que en realitat deixava molt poc marge de decisió a la ciutadania, sobre un projecte que combinava l'ús cultural i social: “No ens agrada la política de fets consumats, no en som esclaus –diu Puigdemont– i no ens sentim deutors d'aquesta decisió. No ens sembla malament vincular el Modern amb el Teatre Municipal”. La reforma del Modern i els seus usos també van lligats al destí final del convent de Sant Josep, on actualment hi ha l'Arxiu Històric, que ha d'anar ubicat a Fontajau.
Pel que fa a l'organigrama de la regidoria de Cultura, que dependrà directament d'alcaldia, Puigdemont va descartar incorporacions de personal: “És complicat. La plantilla no pot créixer més –el govern anterior va consolidar fins a 70 places en els darrers mesos de mandat, fet que deixava sense marge el govern entrant– i caldrà veure si hi ha amortitzacions de llocs determinats. Confiem en els professionals que hi ha a la casa i, si cal, utilitzarem una fórmula de col·laboracions i encàrrecs puntuals”.
Comentaris
No és d'estranyar, des fa anys el major referent pel que fa a l'art a la contemporani a la ciutat de Girona, és el gran nombre d'òptiques que hi ha a la ciutat...
No és d'estranyar, des de fa anys el major referent pel que fa a l'art contemporani a la ciutat de Girona és el gran nombre d'òptiques que hi ha...
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.