Més secretes, més callades i esquives, les comarques de Tarragona serven un passat remot esplendorós que els novel·listes han sabut recrear, i un altre de més recent, de més tèrbol –la Guerra Civil amb la batalla de l'Ebre–, que vertebra més d'una història colpidora. En la segona entrega de la sèrie Guies Literàries d'Estiu ens centrarem en les comarques tarragonines per parlar de novetats que poden acompanyar les vacances en aquesta zona.

Comencem amb la vena històrica i concretament amb El somni de Tàrraco (Edicions 62), de X. R. Trigo. Es tracta d'una novel·la que té per vocació fer reviure les ruïnes romanes de Tarragona. D'entrada, Trigo ambienta la trama l'any 27 abans de Crist, just quan l'emperador Octavi August s'instal·la a Tàrraco, des d'on administra tot l'imperi. Intrigues i guerres per aconseguir el poder són el rerefons d'aquesta obra que se centra en el personatge de Perthus, un vell metge que recorda retrospectivament els fets que desencadenen una sèrie de mentides, intrigues i injustícies. En el transcurs de la novel·la també apareixen altres localitats romanes importants de l'època com ara Ilerda i Baetulo, així com les muntanyes d'Ausa.

Les bruixes d'Arnes (Edicions 62), de David Martí, relata una història ambientada a mitjan segle XVI al poblet d'Arnes, a la Terra Alta, envoltat de boscos i amb el riu Ebre com un decorat feréstec de fons. Aquí es desenvolupa una història de dones víctimes del fanatisme i la incomprensió. La Maria té una filla, la Lluna, descendent d'una nissaga de dones iniciades en la força dels elements de la natura gràcies al Llibre de les essències, un compendi de tots els coneixements màgics i naturals que han passat de generació en generació al llarg dels segles. Ara, però, aquests coneixements estan en perill per culpa d'un vell mossèn que ha acusat la família d'heretgia. Mare i filla han de fugir a Barcelona malgrat el risc de ser enxampades i ser cremades a la foguera.

Històrica però amb components de novel·la d'intriga El secret de Picasso (Edicions 62), de Francesc Miralles, tracta del pintor malagueny i se centra en un període poc conegut de la seva vida: la seva estada a Horta de Sant Joan (Terra Alta), quan tan sols era una jove promesa. Tot barrejant ficció i realitat en una prosa encomanadissa, Miralles trava una intriga al voltant d'un suposat quadre desaparegut de Picasso que contindria la clau de la seva creativitat. Per desxifrar aquest enigma, el periodista Leo Vidal viatja de Barcelona a Sitges, passant per l'illa de Buda, en ple delta de l'Ebre, i finalment a Horta de Sant Joan, on l'espera més d'una sorpresa.

La postguerra és la ferida que supura a Viure sense el meu fill (Meteora), de Josep Gironès. Amb l'actualitat a flor de pell, l'obra tracta d'un dels aspectes més foscos de la història recent: el robatori de nadons a les mares republicanes durant la postguerra. Nascut a la Fatarella, Gironès ambienta en diferents localitats de les Terres de l'Ebre un drama que transcorre acabada la Guerra Civil i explica la història de Maria Soler, una noia de dinou anys que queda embarassada d'un oficial de l'exèrcit vencedor. Repudiada de tothom, dóna llum a un nen a la presó tarragonina de les Oblates, un nadó que mai podrà criar perquè l'hi treuen de les mans. Ja de gran, la Maria, una dona molt lluitadora, coneix la vídua del seu fill, la Marta, amb qui farà una certa amistat. Gràcies a la capacitat d'estimar i de comprendre de les dues dones, aconsegueixen conviure en un mateix indret, antic escenari de batalles, però on una certa reconciliació és possible.

Parlem ara de dos títols que han merescut l'atenció especial de la crítica pel fet de ser d'autors novells. Ens referim al recull de contes A butxacades (Labreu Edicions) de Joan Todó. Aquest poeta de la Sénia proposa un conjunt de dotze relats que destaquen per la musicalitat d'una prosa que s'alimenta del parlar ebrenc de les Terres de l'Ebre. De registres molt diferents (que amaguen una certa voluntat d'experimentar amb el gènere) Todó retrata personatges abocats a situacions absurdes, com ara un avi que no té memòria (està malalt) però vol escriure les seves memòries, o bé una donzella atrapada entre dos cavallers. A la fotografia corresponent apareix retratat el bar Alicates, un dels escenaris dels relats.

Un altre gran èxit de la temporada és la primera novel·la de Marta Rojals, una jove de la Palma d'Ebre, titulada Primavera, estiu, etcètera (La Magrana). La protagonista és una arquitecta de 34 anys, l'Èlia, que travessa un període vital difícil. La parella l'acaba de deixar i la crisi fa estralls al despatx on treballa a Barcelona. Així que, com cada any, es disposa a passar les vacances de Tots Sants al seu poble de la Ribera d'Ebre, on encara se la coneix per l'Èlia de cal Pedró. Si fins ara no n'havia volgut saber res, d'aquest microcosmos d'on procedeix la seva família, ara començarà a entendre algunes de les coses que abans se li escapaven. El passat explica el present.

Fascinat per les zones rurals de Catalunya, el periodista i guionista Toni Orensanz situa a les terres del Priorat les històries que componen El falsari (Cossetània). Originari de Falset, l'autor reflecteix anècdotes procedents de la tradició oral de la seva ciutat natal, Falset. De fet, Orensanz juga amb les accepcions del mot falsari, ja sigui per l'aspecte de barrejar realitat i ficció, ja sigui pel de fer un inventari dels usos i costums de la gent de Falset.

Per acabar, Àngels de pedra (Cossetània), de la reusenca Rosa Pagès. La novel·la proposa un recorregut pels primers anys del segle XX a Reus, una ciutat industrial que pateix de prop les transformacions de l'època, uns temps convulsos travessats per les vagues obreres i l'apogeu dels grans ideals.