Tot i els condicionants que suposa un auditori a l'aire lliure, Palamós no renuncia a cap exigència de qualitat i de la seva proposta concertística d'estiu en fa una cita ineludible. Dintre del circuit sectorial, deu ser la proposta més homologable a qualsevol de les que acullen els festivals de música estiuencs. Si més no, és la que més quòrum genera. Un gran espai per desenvolupar-hi el Memorial Ricard Viladesau, subtítol de la proposta. Un calongí rememorat per palamosins amb les veus de la Bisbal i de Torroella tanca un cercle empordanès del qual només en poden sorgir guspires de genialitat. I així va ser gràcies a un programa per a l'ocasió. Amb convenciment i rotunditat, els Montgrins van destacar a la primera part amb acurades disseccions de partitures, com ara Homenatge als clàssics de Ros Marbà, i geniüdes versions del repertori més extravertit, com ara Flors esventades de Viladesau, en què van destacar els vertiginosos duets de Marcel Artiaga al tible i Jordi Carreras a la tenora. Sota la batuta de Francesc Cassú, la Principal de la Bisbal va mostrar més dubtes tant en una iniciàtica Empordanesa de Joaquim Serra que va semblar a mig digerir, com en la poc compacta i convincent versió d'Abril a Palamós d'Artiaga, mentre que amb Llibertat de Viladesau va deixar clares les seves credencials amb una interpretació torbadora de Ferran Miàs, que va demostrar ser un irreprotxable hereu del mític Josep Gispert. La protagonista d'una segona part basada en obres a dues cobles va ser la presentació d'Agost a Palamós d'Artiaga, que exercia de compositor convidat, mentre que la sardana Tenores flamejants versionada a dues cobles va extasiar el respectable amb les magnífiques interpretacions de Miàs, Carreras i Martí Camós, tres dels quatre solistes que la van abordar.