Cultura

Vint segles d'espai sagrat

El temple romà d'August, sota la catedral de Tarragona, feia 47 metres de llarg

Les dimensions del temple d'August eren similars a les del de Mars Ultor,
a Roma

Durant poc més d'un mes, l'equip format per arqueòlegs de l'Ajuntament de Tarragona, l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) i l'Arquebisbat tarragoní han tornat aquest estiu a buscar traces del passat romà de la ciutat sota el paviment medieval de la catedral. Després que l'any passat confirmessin la presència del temple d'August sota la construcció cristiana, resolent així un dels misteris de l'arqueologia de Tàrraco, enguany han pogut descobrir nous detalls d'aquesta construcció del segle I.

Després de resseguir la plataforma de formigó romà que servia de fonament del temple, els arqueòlegs han conclòs que el temple era molt més gran del que es va pensar inicialment; tant, que han estat incapaços de trobar el límit posterior en la intervenció actual, centrada en la nau central i el creuer de la catedral. Segons els nous càlculs, el temple d'August podria fer uns 47 metres de llarg, unes dimensions similars a les del temple de Mars Ultor a Roma, tot i que aquest darrer era deu metres més ample. Aquestes dimensions coincideixen amb la hipòtesi que el temple tarragoní tenia un frontal de vuit columnes.

Com que aquesta és la darrera campanya d'excavacions que es podrà executar a la catedral (l'estiu vinent ja s'hauran acabat les obres de restauració interior que ho han fet possible), la delimitació del temple s'haurà d'investigar a través d'altres tècniques. També quedarà pendent un altre dels objectius de la campanya, localitzar l'església visigoda. “No n'hem trobar restes ni al creuer ni a l'absis. Això ens indica que haurem de buscar en un altre lloc”, va dir la codirectora de l'excavació, Imma Teixell. Sí que s'ha confirmat que l'espai va ser ocupat en aquest període, potser per un atri o una plaça oberta.

L'època medieval, però, és la que ha ofert més dades. L'equip d'arqueòlegs ha trobat traces del mur que podia haver funcionat com a façana provisional durant la construcció de la catedral, així com els punts on es van recolzar les bastides. Un dels objectes més interessants que s'han descobert ha estat una medalla de finals del segle XIV, destacable perquè conserva els colors originals de l'esmalt. Una llàntia importada de l'Al-Àndalus i monedes del segle XII i XIII són altres troballes remarcables.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.