Avui fa 25 anys va morir Esteve Fortuny, guitarrista, cantant i compositor principal de la Companyia Elèctrica Dharma. Fortuny, que dos dies abans havia tingut una hemorràgia cerebral mentre actuava a Cardedeu, tenia 32 anys i, després d'uns quants anys de travessia en el desert, tornava a viure amb la Dharma moments de gran popularitat, amb dos discos –Força Dharma i No volem ser– que van deixar una empremta en una nova generació de catalans.

“Vam haver de superar una cosa que és insuperable –explica el seu germà Joan, saxofonista, al local de Sants on la Dharma assaja des de fa una pila d'anys–. Vam estar un any parats i no teníem res clar a banda de l'homenatge que se li va fer al Palau el 1987.” “El públic, però, ens va donar ànims, i la pregunta de si tornaríem es va fer constant”, recorda el baixista Carles Vidal. “Vam adonar-nos que el dubte de si fèiem bé continuant el tindríem tota la vida –afegeix Lluís Fortuny, teclista–, de manera que vam haver d'aprendre a conviure-hi.” Fibres del cor, amb músiques de l'Esteve i lletres d'en Josep, bateria i el més gran dels set germans Fortuny, va marcar el 1989 un nou començament per a la Dharma, a la qual encara li faltava firmar capítols de gran èxit com ara els concerts que han fet als EUA i el Brasil o un recital massiu de vintè aniversari al Palau Sant Jordi. “Hi ha mil maneres d'homenatjar l'Esteve, i una de les més importants és mantenint viu el seu llegat, que continua fent vibrar la gent”, afirma en Josep, que recorda el seu germà com el que tenia “idees musicals més reeixides” de la Dharma i, alhora, més sentit de l'humor: “Era un excel·lent imitador de veus, de l'estil del Latre. Tenia una gran habilitat per relativitzar les coses. En Víctor Jou [l'empresari que va fundar Zeleste] ens deia en broma que faríem més quartos amb els acudits que no pas amb la música!”

Esteve Fortuny, afortunadament per als seus seguidors, es va dedicar a la música, i va aconseguir gestes com ara fer arranjaments per a cobla de les seves cançons. “Suposo que és del que estava més orgullós –diu en Josep–, ja que li va costar un gran esforç. L'Esteve, però, no crec que acabés d'estar mai plenament satisfet amb res. Tenia aquell punt d'insatisfacció necessari per continuar endavant.”

Després d'aquell homenatge que, el març del 1987, li van dedicar al Palau amb l'Orquestra de Cambra de Barcelona, la Dharma tornarà a recordar Esteve Fortuny el 24 d'octubre. En el concert, es preveu recuperar música inèdita del guitarrista. “Ho gravava tot –recorda en Josep–. Tenia una gravadora a la tauleta de nit i, si es despertava amb una idea, la gravava. Va deixar piles de cintes de casset.” “Són apunts –afegeix el seu germà Joan–, però després d'aquests anys, escoltem la música de l'Esteve i ens continua sorprenent.”